Sortint de Castellet per la carretera BV-2115 en direcció a Vilanova i la Geltrú, cal recórrer 400 metres fins a trobar les ruïnes de la caseta d'en Segura, que veurem a la dreta i on deixarem el cotxe. La balma es troba a 15 metres a l'E de la caseta, per sota de la roca llisa que hi trobem. Mirant al pantà, baixarem per la dreta, amb l'ajut d'uns graons tallats a la roca.
Carregant mapa...
Es tracta d'una balma de 12,5 metres d'amplada i una alçada d'uns 2 metres. Al centre de la balma hi ha una sitja tallada a la roca de 0,6 x 0,7 metres i una fondària d'1,5 metres, però està plena de terra i brossa i la fondària ara és de 0,7 metres.
Coneguda de temps immemorials.
Комментариев пока нет.
Станьте первым, кто поделится своим опытом!
Зарегистрированных исследований пока нет.
Зарегистрируйте свое посещение этой пещеры!
Aymamí, G.; Pallarès, J. (1994).- “El fenomen troglodític al Gran Penedès”. Miscel·lània Penedesenca (18): 103-112. Institut d'Estudis Penedesencs. <ol start="2"> Aymamí,G. (1995).- “Contribució al coneixement espeleològic de l'Alt Penedès” (16ena. Nota)”. Excursionisme (230): 49-50. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona. <ol start="3"> Aymamí, G. (2003).- “Les coves del Penedès: la seva descoberta i utilització de l'home al llarg del temps”. Del Penedès (7): 7-48. Institut d'Estudis Penedesencs. <ol start="4"> Aymamí, G. (2004).- “La utilització de les cavitats per l'home des d'època històrica. El troglodistisme a Catalunya”: Estat de la qüestió”. Actes 1er. Congrés Català d'Espeleologia: 213-227. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. <ol start="5"> Aymamí, G. (2007).- “Breus notes de cavitats de Catalunya relacionades amb el món agrícola”. Espeleo-Cat (5): 10-12. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. Totes les dades, topografies i fotografies han estat extretes del blog: cavitatsdecatalunya.blogsport (de Jordi de Valles). Post del 19 d'agost del 2013. Fitxa original: Jaume Ferreres i Jordi de Valles (EC Gràcia).