Balma d'en Ranella
Характеристики
- Тип: Cova
- Муниципалитет: Sales de Llierca
- Регион: Garrotxa
- Единица: Alta Garrotxa
- Длина: 16 метров
- Глубина: 10 метров
- Основная единица: Prepirineu
- Литология: Calcàries
- Последняя проверка: 2026-04-19
Расположение
A poc més d'un quilòmetre al WSW de la masia de l'Orri i a uns 600 m al NW de la font de la Vorada.
Per anar-hi, de Tortellà anirem direcció a Sales de Llierca i més endavant prendrem la pista que mena a la masia de l'Orri, però no hi haurem d'arribar. La pista està asfaltada fins a Monteia (als 7 km), després continuarem 3 quilòmetres més per pista bona i arribarem a la font de la Vorada, on hi ha lloc per a deixar els cotxes, si cal. Ara tenim dues opcions, la fàcil es continuar la pista i després de deixar a la dreta el trencall que mena a l'Orri, la pista fa dues marrades. A cosa de 150 m més enllà del segon gran revolt a la dreta, surt una pista secundaria no transitable per l'esquerra i a 'contrapèl'. La seguirem cosa de 200 m per a deixar-la per la dreta en agafar un corriol estret i costerut que en poc més de 5 minuts ens deixa a la boca de la cavitat. La segona opció es pujar a peu des de la font de la Vorada. Del seu entorn surten uns corriols que fan drecera i ens situen al segon gran revolt a la dreta de la pista. Aquest itinerari pot ser una mica perdedor, però té l'encant de que ens podem acostar a veure el bonic teix del torrent de l'Orri. Un teix (Taxus baccata) declarat arbre monumental.
Cavitat situada a un racó feréstec i amagat del bosc. La seva boca, a manera de balma, fa 9 m d'ample per 4 m d'alt, però als pocs metres s'estreny originant una obertura de 4 m d'ample per 2 d'alt que dóna pas a una única saleta al final de la qual hi ha un toll que pot tenir més o menys aigua segons la temporada de pluges. A la visita realitzada el setembre de 2025 hi havia uns quatre dits d'aigua, però per un cantó continua una galeria baixa totalment submergida al llarg d'un recorregut de tres metres, quan sembla finalitzar curullada. El toll ha estat modificat per la mà de l'home, tot posant pedres en forma de llosa a manera de contenció per tal d'augmentar la capacitat de l'aigua emmagatzemada. Ens preguntem si seria obra d'en Ranella de quan s'hi va estar.
El més curiós és una xemeneia de 9 m d'alçada que s'eleva del centre de la saleta i en la que s'observen formes d'erosió freàtiques.
Segons es diu, en èpoques de fortes pluges la cavitat pot emetre un rierol d'aigua, actuant a manera de surgència. De fet hi observem un reguerot excavat al terra que neix del toll.
История
Coneguda per la gent del país de molt temps enrere.
El nom i la historia de la cavitat va lligada a un funest personatge, Bonaventura Güell Collell, àlies Ranella, que l'any 1920 s'hi va amagar fugint de la justícia per l'assassinat a trets de l'alcalde de Sales de Llierca, Miquel Quer Grau, conegut com en Quelot de Can Pedregós, quan tornava del ball de la festa del Roser de Tortellà. En Ranella era veí de Tortellà i havia lluitat a la guerra de Cuba. Per gelosia no acceptava que en Quelot es casés amb la germana petita de la seva dona i va decidir assassinar-lo. Coneguda l'animadversió que en Ranella tenia cap en Quelot, aviat es va convertí en sospitós i, tot i que la seva dona, Gerònima Guinó, li va donar coartada, finalment tots dos van acabar detinguts i empresonats a Olot. Al cap de dos dies, però, en Ranella, calçat amb esclops, va aconseguir fugir de la presó, va travessar el Fluvià i va escapar cap a la muntanya i es va amagar durant molts mesos a la balma que ara porta el seu nom, on disposava d'aigua i s'alimentava de fruits del bosc i de la caça.
Les autoritats li havien perdut la pista i es comptava que hauria aconseguit creuar la frontera i eludir la justícia, quan algú el va veure pels voltants de la balma. Es va cridar al sometent i es va muntar una gran batuda que, no sense dificultats, finalment aconseguiren capturar-lo. Altres fonts diuen que en Ranella fou capturat per la guàrdia civil tot seguint el rastre de la seva gossa, que els conduí a la balma on s'amagava.
En Ranella, que també va confessar un crim anterior comés el 1909, va ser condemnat a molts anys de presó, però només va complir uns quants, ja que se li va tenir en compte el seu estat mental i es va beneficiar d'un indult amb motiu de la proclamació de la República el 1931. Però la seva llibertat va durar poc, va morir cosit a trets en un marge de la carretera de Figueres per la banda de l'Empordà en una purga d'un comitè revolucionari durant la guerra. Diuen que va ser una revenja orquestrada per gent propera a en Quelot, l'alcalde que va assassinar. Crònica negra d'aquells temps.
La història d'en Ranella queda recollida al llibre en dos volums 'Històries de l'Alta Garrotxa', del que és autor Josep Vilar.
El topònim 'Bauma d'en Ranella' surt retolat tant al mapa de l'ICGC com al mapa de l'Editorial Alpina 'Alta Garrotxa' al lloc correcte.
Malgrat aquests antecedents, la cavitat ha passat bastant desapercebuda als espeleòlegs. El Catàleg Espeleològic de Catalunya (Vol-3, any 2009), de Jordi de Valles, es limita a una breu referència a la cavitat amb dades que li varen ser facilitades per Francesc Miret i Gener Aymamí, però no hi ha cap dada sobre situació precisa, característiques ni, per suposat, topografia.
I va ser precisament en Francesc Miret qui va proposar l'exploració i catalogació d'aquesta cavitat en el marc de la 'Operació Alta Garrotxa-2025', portada a terme per membres de l'ECM Barcelonès i el GE Badalona.
Топография
Фотографии
Комментарии пользователей (0)
Комментариев пока нет.
Станьте первым, кто поделится своим опытом!
Зарегистрированные исследования (0)
Зарегистрированных исследований пока нет.
Зарегистрируйте свое посещение этой пещеры!
Библиография
Totes les dades, topografia i fotografies han estat extretes del web: geb.cat (del Grup d'Espeleologia de Badalona). Apunt del 16-9-2025. Dades: Ferran Cardona (ECM Barcelonès) i Francesc Miret (GE Badalona)