Des de les instal·lacions d'antenes situades a l'extrem oriental del Pla de Bassallacuna (pista tancada a l'accés de vehicles), cal seguir en direcció al Pla de les Solius (o Olius). Abans d'arribar a la dolina que dóna nom al pla (Bassallacuna) surt a l'esquerra l'antic camí, seguint-lo, quan s'arriba a l'alçada de la dolina hi ha un corriol que baixa en direcció S; l'avenc es troba uns 100 metres més endavant al costat del caminet.
Carregant mapa...
Boca de grans dimensions (12 x 5 metres) i que dóna pas a un únic pou de 19 metres. La base és ocupada per materials clàstics i, en alguns punts, per la vegetació. A la cavitat original s'ha sobreposat una excavació realitzada per la mà de l'home, testimoni que en alguna època va ser utilitzada com a pedrera de “sal de llop”.
La primera visita espeleològica coneguda és la realitzada per membres de la SES – CE Puigmal (Barcelona) a finals dels anys 1950. Cal fer esment que vora la dolina de Bassallacuna i al costat del camí, es trobava l'anomenat avenc de Bassallacuna, pou de 9 metres de fondària amb una secció de 6 x 3 metres. Cap al 1990, el propietari del terreny va ordenar taponar-lo amb pedres i derrubis. Cal fer notar que l'esmentat propietari era l'alcalde de Begues el 1972 i que va negociar els terrenys on es va instal·lar posteriorment l'abocador d'escombraries de la vall de Joan.
Комментариев пока нет.
Станьте первым, кто поделится своим опытом!
Зарегистрированных исследований пока нет.
Зарегистрируйте свое посещение этой пещеры!
Borràs, J. (1974).- Catálogo Espeleológico del macizo de Garraf. Vol. III: 207 pp., Barcelona.