Avenc dels Llambrics

Per la petita boca i un ressalt de poc més d'1 metre, s'accedeix a un conducte estret i curt que desemboca en un pou irregular de 30 metres, que s'eixampla en el tram intermedi per tornar-se a estrènyer cap al final. A la seva base, cap al SO es pot accedir a una petita xemeneia que puja 4 metres i al SE es continua la progressió per un nou pou, de gairebé 9 metres de fondària i que per un pas baix connecta a un altre de poc més de 10 metres. En la seva base s'inicia un conducte subvertical, molt estret i normalment fangós, que després d'uns 12 metres de recorregut desemboca en una sèrie de ressalts i petits pous fins arribar a una zona de blocs, per on es pot accedir a una curta galeria que acaba en una petita sala originada per una concavitat de volta cega que puja uns 6 metres. De nou a l'entrada de la zona de blocs s'obre un petit pou de 5 metres tot seguit per un curt ressalt que porten al punt de màxima fondària. Des de la seva descoberta i durant molts anys, aquest avenc va ser el paradigma de les tècniques d'oposició (ramonage), ja que normalment s'explorava sense ni un metre d'escala; únicament els més prudents posaven un cordino a la zona del primer pou. Cavitat originada a partir de les infiltracions de la dolina sobre un conjunt de diàclasis que donen lloc a una sèrie de cavitats que més tard entren en contacte. La part superior de l'avenc es troba en una fase de gènesi molt primitiva; la resta es troben més evolucionades i amb alguna mostra de processos clàstics.