Anant per la carretera que des de l'aparcament del Pla de Querol va cap al Campgràs, pocs metres abans d'arribar a la gran dolina, a la dreta de la carretera ja es veu a pocs metres la dolina plana amb força “terra rossa” i entre uns blocs es troba la boca de l'avenc.
Carregant mapa...
Per la petita boca i un ressalt de poc més d'1 metre, s'accedeix a un conducte estret i curt que desemboca en un pou irregular de 30 metres, que s'eixampla en el tram intermedi per tornar-se a estrènyer cap al final. A la seva base, cap al SO es pot accedir a una petita xemeneia que puja 4 metres i al SE es continua la progressió per un nou pou, de gairebé 9 metres de fondària i que per un pas baix connecta a un altre de poc més de 10 metres. En la seva base s'inicia un conducte subvertical, molt estret i normalment fangós, que després d'uns 12 metres de recorregut desemboca en una sèrie de ressalts i petits pous fins arribar a una zona de blocs, per on es pot accedir a una curta galeria que acaba en una petita sala originada per una concavitat de volta cega que puja uns 6 metres. De nou a l'entrada de la zona de blocs s'obre un petit pou de 5 metres tot seguit per un curt ressalt que porten al punt de màxima fondària. Des de la seva descoberta i durant molts anys, aquest avenc va ser el paradigma de les tècniques d'oposició (ramonage), ja que normalment s'explorava sense ni un metre d'escala; únicament els més prudents posaven un cordino a la zona del primer pou. Cavitat originada a partir de les infiltracions de la dolina sobre un conjunt de diàclasis que donen lloc a una sèrie de cavitats que més tard entren en contacte. La part superior de l'avenc es troba en una fase de gènesi molt primitiva; la resta es troben més evolucionades i amb alguna mostra de processos clàstics.
Descoberta per espeleòlegs de la secció de muntanya del Centre Gimnàstic Barcelonès (anys després SAS del CGB) el dia 8 de desembre de 1957, després de moltes hores de desobstrucció en un petit forat al costat del corriol que anava cap a la dolina del Campgràs. Aquell dia un dels components va aconseguir baixar uns 20 metres. L'exploració total es va portar a terme el diumenge següent, dia 15. D'aquella exploració, sense topografia, van atorgar a l'avenc una profunditat de 107 metres i malgrat que, posteriorment membres del GES – CMB van fer l'aixecament topogràfic, atorgant-li 87 metres de fondària, fins no fa gaires anys encara es repintava a la boca la xifra de – 107. Pocs dies després de la primera exploració, membres del GES visiten la cavitat i, no sabem quan, fan la topografia que no es publica fins 3 anys més tard. L'any 2003, membres del GE Badalona fan un aixecament topogràfic més acurat d'aquesta coneguda cavitat.
Комментариев пока нет.
Станьте первым, кто поделится своим опытом!
Зарегистрированных исследований пока нет.
Зарегистрируйте свое посещение этой пещеры!
Borràs, J. (1973).- Catálogo espeleológico del macizo de Garraf . Vol. I . 155 pp. Barcelona. Caballeria, P. (1958).- “Avenc dels Llambrics (Garraf)” Cordada (36): 11. Ed. JM. Armengou. Barcelona. Ferrer, V. (2006).- Avencs de Garraf i d'Ordal . 152 pp. + llibret fitxes i topografies. Edició de l'autor. Barcelona. <ol start="4"> Montoriol, J.; Muntan, L. (1961).- “Resultado de nuevas investigaciones sobre el Karst del Pla de les Basses (Macizo de Garraf, Barcelona)” Speleon T.12 (1-2): 35-53. Universidad de Oviedo.