A les antigues feixes de Can Pobla. Pocs metres per sota la pista de Can Robert a Can Pobla, poc abans de sortir a la clariana on s'inicia la capçalera de la Canal de les Bruixes i, que uns metres més endavant s'arriba a la bifurcació de la pista de Can Pobla. Senyalitzat i fàcil de localitzar.
Carregant mapa...
En un petit embut s'obre la petita boca de l'avenc que comunica amb un pou que baixa fins a la cota – 9 on hi ha una rampa en fort pendent que, en el seu extrem, s'inicia un nou pou fins a 47 metres de profunditat, trobant a – 40 un replà. Al fons d'aquest primer pou, en un dels costats, es troba una obertura per passar i baixar a una petita galeria on, també en un dels costats, hi ha el Laminador , que comunica amb el segon pou. El Laminador és un pas bastant estret que primer és horitzontal i comunica amb una diàclasi vertical on als pocs metres avall s'eixampla i es va a sortir al segon pou (Pou GETIM) que baixa 30 metres, amb petits replans a – 62, - 70 i - 76. Al seu fons, cota – 81, es segueix per una galeria paral·lela a la direcció de la diàclasi del pou i, per un fort pendent s'arriba a un petit pou de 5 metres on s'assoleix el punt de màxima fondària. Tornant al pou d'entrada, a la cota – 30, quan tot just s'eixampla, es troba l'anomenada Via Pèndol. S'arriba a un replà bastant gran, on en un dels costats podem observar uns grans processos litogènics, aquí la diàclasi segueix endins i, després de passar un pas baix, o superar-ho per sobre, trobem un curt pou de 5 metres, després en segueixen tres més, dels quals excepte l'últim que és més ample, es poden superar en oposició. Al fons s'arriba al final d'aquesta via, a 50 metres de profunditat, més o menys la mateixa cota que el pou d'entrada. Una vegada dalt d'aquest tres pous, abans de passar el pas baix, es pot continuar remuntant la diàclasi en oposició, fins arribar a una petita sala bellament decorada pels processos litogènics, situant-se en la cota – 15 respecte a la boca de l'avenc.
Descobert per Josep Mª Cuadras el novembre de l'any 1906 en veure que el seu gos gratava en un cau i després d'aixecar una pedra va aparèixer la boca de l'avenc. Assabentats els membres del recent creat Club Muntanyenc, van organitzar la primera exploració de la cavitat que es va portar a terme el dia 11 de setembre de 1907, batejant la cavitat en honor al seu club. Van baixar fins el fons del primer pou en Josep Colomines i en Josep Maria Có de Triola, els quals detectaren manca d'oxigen en el darrer tram de l'avenc. L'any 1911 va ser visitat per membres del Centre Excursionista de Terrassa i el 1922 van organitzar una altra exploració amb finalitats biospeleològiques. El 23 de febrer de 1964, components del Grup Espeleològic Terra i Mar (Sabadell) van forçar un pas estret al fons conegut de l'avenc i superant l'anomenat Laminador , baixen el Pou GETIM i arriben al fons actual de la cavitat. L'emoció del descobriment els va fer magnificar la descoberta i el fons del pou el van batejar com “Sala Ciutat de Sabadell” i a la topografia van estimar que la fondària total era de 115 metres.
Комментариев пока нет.
Станьте первым, кто поделится своим опытом!
Зарегистрированных исследований пока нет.
Зарегистрируйте свое посещение этой пещеры!
Cardona, F. (1990).- <em>Grans cavitats de Catalunya </em> , vol 2 . 484 pp. EC Gràcia, Barcelona. Colomines, J. (1909).- “L'Avenc del Club de Sant Llorenç del Munt” <em>Sota Terra </em> (I): 99-116. Club Muntanyenc. Barcelona. GES-CMB (1974).- <em>Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona </em> . 198 pp. Club Montañés Barcelonés /Diputación Provincial de Barcelona. GETIM (1968).- “Activitats GETIM (Grup Espeleològic Terra i Mar de Sabadell)” <em>Espeleòleg </em> (7): 239-241. ERE del CEC. Barcelona. Noguera, M. (1975).- “Avenc del Club” <em>Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa </em> (1): 15-19. CE Terrassa. Vives i Jorba, Salvador.(1972).-”Topografies subterrànies al C.E. de Terrassa”. 2º Simposium de Metodologia Espeleològica. VI-f (1-6). SIE-CEA.