Avenc de Sant Roc

Una petita boca, amb evidents signes d'erosió epigea, dóna pas a un primer pou aeri de 12,7 metres, de forma una mica acampanada i completament recobert de concreció. La planta està estructurada sobre diàclasi N20O –S20E, la mateixa orientació que la vall exterior. El sòl és cobert per una colada amb fort pendent vers el SE, finalitzant en un pouet de 4 metres obstruït per derrubis de petit tamany. Tanmateix, per dues petites finestres es pot enllaçar amb una saleta fusiforme, a la cota – 22. Per damunt del pouet s'eleva una xemeneia amb abundant procés reconstructiu que comunica amb el pou d'entrada a través d'una gatera concrecionada situada a la cota – 5. Al costat N s'obre un pou de 15,8 metres de fondària i uns 4 metres d'amplada. La seva planta és més reduïda ja que queda dividit per un envà que la separa d'una estreta concavitat lateral amb la que enllaça per tres obertures. A la banda SO, remuntant uns 4 metres s'arriba a una saleta molt concrecionada i 3 metres més amunt trobem un pou de 7 metres que porta a la part final de l'avenc, exactament a la cota – 29,8. Genèticament, la part més antiga de l'avenc és la que correspon al pouet que arriba a – 22 metres, situada en temps pretèrit sota mateix del llit del torrent. La boca actual sembla haver actuat d'engolidor directe, encara que no fos per massa temps, ja que el desplaçament del tàlveg i la seva excavació la van deixar penjada a un costat. El pou terminal és més modern i actualment es situa sota el torrent del qual en rep les filtracions.