Avenc de les Rovires

L'accés a l'avenc es realitza per una estreta boca i una rampa en fort descens, que immediatament connecta amb un selectiu laminador vertical P1 ( Pou Camí ), una vegada superat el laminador una petita rampa descendeix i ens situa en l'extrem d'una sala rectangular de sostre pla i apreciables dimensions S1 ( Sala Decamètrica ). En l'extrem oposat de la sala, una nova galeria continua descendint per alguns ressalts i amb les parets cobertes de colada. Al final de la galeria hi ha un pou P2 ( Pou Suades ) de 10m entapissat de colada. Abans d'arribar al fons hi ha un marcat replà, on en el seu extrem hi ha la gatera que dona accés a una sala paral·lela al pou S2 ( Sala Solbas-Rabal ), concrecionada i distribuïda en diversos nivells així com diversos punts de connexió amb l'anterior pou d'accés. Si acabem de baixar el pou trobarem dues obertures i nosaltres seguirem per la inferior a través d'un ressalt, sota el qual hi ha la Capelleta . Arribem a una nova galeria descendent de folgades dimensions i alts sostres G1 ( Galeria Mañosa ). Prosseguint la galeria, redueix momentàniament les seves dimensions fins a la capçalera del pou P3 ( Pou Navarro ) de 7m, el qual està constituït per 2 ressalts amb un replà enmig. Damunt d'aquest pou existeix una àmplia i alta xemeneia de poc més de 20m. El següent pou encadenat P4 ( Pou Guillemot ) de 6m, està guarnit pel sostre i parets de colades i formacions procedents de les filtracions de l'alta xemeneia contigua. Just damunt la capçalera hi ha un ampli pont de roca, relativament inestable. Una vegada a la base de la sèrie de pous, la continuïtat es realitza per una nova galeria que canvia de direcció i torna a connectar amb dos petits pous P5 (5m) i P6 (3m) per a deixar-nos sobre un gran bloc de despreniment ( El Drac ) que ocupa gran part de la galeria. A partir d'aquest punt la galeria G2 ( Gran Galeria ) continua uns 32 m lineals amb dimensions apreciables, especialment en alçada, arribant en alguns punts als 10m. A l'inici de la galeria, hi ha un gran bloc encaixat que ens obliga a passar per sota d'ell, per després recuperar de nou les dimensions i arribar a la zona més concrecionada de tota la cavitat, S3 ( Sala del Gran Gaiatu ). Aquí, la gran varietat i concentració d'espeleotemes entapissen parets, sostre i terra. Després de la zona concrecionada la galeria disminueix les seves dimensions i acaba en una confluència ( la T ). A partir d'aquest punt la cavitat es divideix en dues vies totalment independents i en sentit totalment oposat una cap a l'Oest, la més profunda i àmplia, i una altra cap a l'Est una mica menys profunda i més estreta i dificultosa. La via Oest no disposa d'apreciables formacions i s'inicia amb una galeria lineal G3 ( Galeria Oest ) de 27 m. Als seus inicis, disposa d'una alta xemeneia ( Xemeneia de la “P” ). Més endavant, la galeria disminueix en alçada i amplada fins a incomodar el trànsit en els seus últims metres, per finalment connectar amb el pou P7 ( Pou Anglés ) de 7m. La capçalera és estreta, però aviat recupera les còmodes dimensions que ens acompanyaran fins al final de la via. El següent pou P8 ( Pou Espeleopringuer ) de 46 m té una entrada encaixonada, per continuar de forma aèria trobant enmig un replà intermedi. Després de diverses reinstal·lacions més, relativament aèries, aconseguirem la màxima profunditat de la cavitat (-126m). La via Est s'inicia amb una gatera que aviat recupera unes dimensions còmodes i obliga a remuntar un ressalt R1 de 3 m, seguit d'un petit desfondat estret. Una vegada superat, un nou ressalt ascendent R2 ( El hàmster ) de 2,5m ens col·loca en el punt més alt de la via Est. Des d'aquest lloc s'inicia el descens amb un nou ressalt R3 de 5 m, fraccionat en un replà, que dona accés a la zona més àmplia de la via Est, sala S4 ( Sala Est ). Les seves dimensions són apreciables, especialment en alçada, aconseguint en algun punt els 12 m. La via continua per una galeria descendent alta i estreta, anomenada galeria G4 ( Galeria Est ), de 22 m lineals. Al final d'aquesta, es troba el pou P9 ( Pou Tàpias ) de 8 m, amb una àmplia xemeneia remuntant. Sota el pou, i després d'un petit ressalt descendent, s'inicia una successió de gateres que culminen en un estret pas ( Pas del Quicu ). Superat aquest, es troben una sèrie de petits i enfangats pous que finalitzen la via Est en un pou, sovint inundat d'aigua a una profunditat de (-116m). Amb els seus 126m de profunditat, l'Avenc de les Rovires es col·loca com la cavitat de major desnivell del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt-Serra de l'Obac, tot superant en 3m l'Avenc de l'Espluga. ALERTA, HIPÒXIA… Aconsellar als futurs visitants de l'Avenc de les Rovires que en valorin adequadament les característiques, que disposin de mesurador d'oxigen si hi volen accedir i que tinguin en compte que un incident a alguna de les parts de més difícil accés i progressió pot suposar un problema important. El recorregut té parts que només són aptes per a espeleòlegs experimentats.