Els avencs coneguts per Josep Cells, llenyataire de Vallirana, a la zona de l'Ordal, van ser objecte de sondatge el dia 2 d'agost de 1908 per un equip encapçalat per Marià Faura i Sans i acompanyat pel mateix Cells. Un d'ells és el que anomenaren del Fondo de la Verdor i que restaren pendents d'exploració per a les següents setmanes. Però en aquells moments va sorgir una sèrie de desavinences i posterior crisi dins el Club Muntanyenc i el projecte va caure en l'oblit.
Però tal i com va passar amb l'avenc de la Sal-de-llop (Avenc dels Esquirols), un dels acompanyants més assidus de Faura en aquells moments, el Pare Adeodat Marcet, va decidir pel seu compte anar aquell mateix estiu a explorar alguns d'ells i per carta (12/09/1908) comunica a Faura el resultat, fent esment de l'avenc del Fondo de la Verdor, tot assignat-li una fondària de 35 metres i fent una breu descripció de la cavitat.

L'any següent, Faura al seu Recull l'inclou tot i que l'anomena, erròniament Avenc de l'Averdó, a l'igual que també ho fa l'ICC amb el nom del fondo, denominació que ha arribat fins els nostres dies.