Avenc de l'Infern

En el marge de la dolina s'obren les dues boques de l'avenc que comuniquen amb un únic pou de 15 metres de profunditat amb la base ocupada per productes clàstics. Entre ells es formen uns petits conductes que permeten baixar fins al punt de màxima fondària (cota – 20 m.). L'origen de la cavitat ha d'ésser producte dels fenòmens de corrosió de les aigües infiltrades per la dolina superior i la seva posterior evolució emmascarada per processos clàstics i quimiolitogènics. J. Montoriol va teoritzar sobre una gènesi anterior a l'evolució de la dolina a partir d'un antic tàlveg d'un relleu preactual, amb la qual cosa l'avenc de l'Infern podia ser la forma subterrània més antiga de Catalunya. L'evolució del coneixement espeleogenètic no avala aquesta antiga teoria.