A la Mola de Catí. Al bell mig del bosc a l'esquerra de la pista que va cap a cova Cambra. Coordenades molt aproximades.
Carregant mapa...
La boca es presenta com un minúscul pouet de traçat irregular, amb unes dimensions de 0,40 x 0,60 metres que van augmentant lleugerament al guanyar profunditat; a – 1,5 es baixa un ressalt de 3 metres per oposició, tot desembocant en una petita sala lateral. La continuació es troba just al davant de la darrera vertical (NE), tractant-se d'una gatonera amb fort pendent que dóna a un ressalt de 3 metres que també baixarem per oposició, seguint un nou ressalt d'1,5 metres que porta a la cota – 10. A partir d'aquest punt i fins arribar als 15 metres de profunditat és un tram caòtic i laberíntic. Des de -10 seguirem cap al NO durant 3 metres, per girar bruscament al S. 4 metres més endavant, arrossegats, es baixa un nou ressalt d'1,20 metres, la fissura esdevé cap al SE 4 metres més i poc abans de finalitzar, al sòl i darrera un bloc, s'obre un pouet de 2,2 metres; al seu fons hi ha dues possibles continuacions. Prendrem la més meridional i després d'un pas baix de volta, s'accedeix a la saleta de la cota – 16. Des d'aquí, un pou de 3,8 metres ens porta a un conducte ben definit, de 4 metres de llarg, 25º d'inclinació i 1 metre de diàmetre, desembocant, mitjançant un pou extraplomat de 4,6 metres en una sala de 5 x 3 x 5 metres, amb la planta recoberta de blocs . Des d'aquesta sala (cota – 26,5) es fa evident un canvi morfològic i queden clars els senyals de dissolució-corrosió, posant al descobert la rítmica estratificació, característica de les grans cavitats del massís. Mitjançant una finestra s'accedeix a l'ampli pou de 39 metres que constitueix l'eix major de l'avenc; al seu fons, cota – 65, no existeix continuació apreciable, però 5 metres per damunt de la base, existeix un replà a la paret SE amb una cornisa que volta en diagonal el pou i ens permet superar entre blocs 7 metres fins arribar a la cota – 53, on una galeria ens porta ràpidament a un altre ampli pou de 20 metres. Abans d'iniciar-se el descens, mitjançant un delicat i aeri flanqueig entre colades per la part oriental del pou, es pot arribar a 5 metres més endavant i just al front de la galeria d'unió dels dos “grans” pous, a un tram de galeria que té uns 12 metres de recorregut. Al fons del pou (cota – 73), existeix una curta galeria vers el SO. Amb una xemeneia terminal i un pouet inundat. Tanmateix, la progressió pot continuar-se remuntant 2,40 metres la base del pou. En aquest punt i, per una gatera en ull de pany , s'accedeix a un ressalt descendent de 4 metres i al fons d'ell, després d'una estretor molt selectiva, el conducte es transforma de nou en vertical de 3 metres per seguir al seu fons de nou amb dificultats i desembocar als pocs metres en una saleta terminal d'1,5 metres de diàmetre, on s'assoleix el punt de màxima fondària.
Descobert i explorat per primer cop per membres de l'ERE – CEC l'any 1970. Com a curiositat, adjuntem el croquis, fins ara inèdit, realitzat pels seus descobridors durant la primera exploració de la cavitat.
Комментариев пока нет.
Станьте первым, кто поделится своим опытом!
Зарегистрированных исследований пока нет.
Зарегистрируйте свое посещение этой пещеры!
SIE (1978).- “Contribució al coneixement espeleològic dels Ports del Caro (Baix Ebre) (IV): La Mola de Catí i el Mont Caro”. <em style="font-family: Verdana; font-size: 16px;">EspeleoSie</em> (21): 27-70. SIE-CE Àliga. Barcelona. Fotografies i Coordenades aportades per: Elena Mateu, Oscar Barquero i Joan Sabater.