Des del Coll de la Creu, prop de Lliurona, seguirem el camí d'Espinau, en arribar a la Teuleria, seguirem pel camí del mig, de seguida passarem el Pla del Perer i més endavant a l'alçada de la font de l'Arç trobarem una pista que ens arriba per la dreta, en aquest punt podem deixar el vehicle, ja que uns 150 metres més endavant a l'esquerra surt un corriol que entre el bosc puja a la Tossa d'Espinau, les cavitats es troben al peu del vessant N del cim de la Tossa d'Espinau, a l'extrem superior del bosc de pins i roures que van estar afectats per un incendi l'any 1984. Coordenades aproximades.
Carregant mapa...
Es tracta d'una cavitat estructurada en una diàclasi de direcció SO-NE, amb tres boques (Forat nº 1 i nº 3, malgrat formar part del conjunt, el Forat nº 2 té un pas impenetrable que impedeix la connexió física). La boca més gran és la nº 1, on amb una corda de seguretat es pot baixar fins a -22 metres, la seva màxima fondària. Un tronc d'arbre ajuda a accedir a les sales interiors, formades entre blocs inestables en la mateixa diàclasi. Accedint a la galeria que es troba a -5 metres, s'enllaça amb la boca número 3 sense cap problema.
Explorat pel GEB el dia 17 d'abril de 1993, aquests van estar acompanyats pel Sr. Wolf i el seu fill Franz, veïns d'Espinau que els hi van ensenyar la cavitat. El fet de trobar-hi un “spit” indica que la cavitat ja havia estat explorada amb anterioritat.
Encara no hi ha comentaris.
Sigues el primer en compartir la teva experiència!
Encara no hi ha exploracions registrades.
Registra la teva visita a aquesta cova!
Miret, Francesc; García,Martí.(1999).-”Catàleg Espeleològic de l'Alta Garrotxa”. Coves de l'Alta Garrotxa . Pp 1-108. Miret, F.(1996).-”Les Baumes, Coves, Forats i Tutes del terme d'Albanyà”. Albanyà (8). Albanyà. <li style="font-family: yui-tmp;"> Borràs,J; Miñarro,JM; Talavera F.(1980).-”el ripollès, la garrotxa i l'alt Empordà” <em style="font-size: 16px;">Catàleg Espeleològic de Catalunya</em> (Vol. 4). Ed. Políglota. Barcelona.