Forat Micó

De fa temps tenim constància de l'existència de cavitats en aquests materials salins. Sembla ser que abans existien altres cavitats, avui enfonsades, com és el cas que ens ocupa al forat Micó. Pascual Madoz, al seu Diccionario Geográfico escrit entre 1845-1850 ja cita aquestes cavitats. El 1860, Cayetano Cornet i Mas, dóna una descripció molt interessant del Forat Micó, de la Bòfia Gran i altres cavitats avui en dia desconegudes, possiblement desaparegudes per enfonsaments; de les seves asseveracions, es dedueix que al segle XVIII l'extensió de l'aflorament salí era bastant menor que a l'actualitat. Maureta i Thos el 1881 esmenten les singularitats de la muntanya de sal i, especialment, la seva morfologia que origina l'absorció quasi immediata de l'aigua de pluja i la seva consegüent circulació subterrània. En Font i Sagué el 1987 fa breu esment del Forat Micó i la Bòfia Gran. E.A Martel, el visita el 23 d'abril de 1901, publicant els resultats d'aquesta visita l'any 1902 a la revista Nature . En Martel desmenteix la longitud de 1.500 metres que l’atribuïen al Forat Micó, dient que, és certament exagerada i no resulta una dada seriosa. L'any 1908 a la seva obra Evolution souterraine ens parla del magnífic exemple de les coves de sal d'Espanya. Faura i Sans, el 1911, dóna per primera vegada dades concretes de l'existència d'una cavitat que travessa el turó de Sant Onofre, segons diu en una extensió de 400 metres, reapareixent al lloc conegut per la Tanca . El 1914, Lluís Marià Vidal Bol. Real Soc. Hist. Nat. XIV , tracta d'explicar la gènesi de la seva especial morfologia. Presenta un croquis on es veu la caverna del turó de Sant Onofre, que hauria de ser més important que el Forat Micó pel que fa a les seves dimensions. Des de llavors i durant moltes dècades, les cavitats d'aquesta muntanya passen desapercebudes per als espeleòlegs, arribant a ser gairebé oblidades. Ben entrada la dècada de 1960, la SIE del CEA, s'interessa finalment en aquest carst salí. Els resultats de les exploracions i la topografia del Forat Micó al que assignen 650 metres de recorregut es publiquen l'any 1969 a EspeleoSie 4. Aquesta mateixa topografia apareix publicada l'any 1970 en la guia d'excursions del Primer Congreso Nacional de Espeleología . Des de llavors ençà, la cavitat és visitada amb certa freqüència pels espeleòlegs. El 1984, la SIS del CET, realitza una nova topografia més acurada, 640 metres de recorregut i -25 metres de desnivell, que es publicà a la guia d'excursions del 9è Congrés Internacional d'Espeleologia . Aquesta mateixa topografia ha anat apareixent en tots els articles publicats des de llavors. El 2013 la cova està gairebé ensorrada i només es poden visitar parcialment alguns trams. A partir del 2013 les noves desobstruccions realitzades per Victor Ferrer i una vintena de col·laboradors pertanyents a diversos clubs, junt amb les fortes pluges hagudes l'any 2016 i principis del 2017, han permès obrir de nou alguns passos que permeten visitar amb certes dificultats, una part important de la cova.