Coves del Llorito

Encara que no s'ha efectuat una intervenció arqueològica d'importància en aquest conjunt de cavitats i entorn, es pensa que foren els romans els primers en fer extraccions subterrànies a la pedrera. Aquestes continuaren a l'edat mitjana i fins a èpoques més properes. Marcos Vitruvio Polion, arquitecte, enginyer i escriptor romà del segle I a C, ja escriu sobre les pedreres subterrànies de roca de tosca calcària que eren més fàcils de treballar. El sistema d'excavació subterrània encara que molt més costós era freqüent a l'antiguitat. Es troben suficients exemples d'aquest tipus d'extracció (<em style="font-family: Verdana, sans-serif;">fossae</em>) durant l'època romana a diversos llocs, que en molts casos seguiren amb les mateixes tècniques en èpoques posteriors. Espeleològicament són citades per Puig y Larraz al seu catàleg de Cuevas y Simas de España (1896), <strong> </strong> ja diu que són pedreres subterrànies. Al Catàleg Espeleològic de Catalunya (1897), <strong> </strong> Font i Sagué recull la cita de Puig sense ampliar aquesta referència. A més de les diferents utilitzacions que se li han donat a les coves al llarg del temps, aquestes foren resguard de tarragonins durant la guerra civil fent-les servir com a refugi antiaeri. A l'Inventari de Jaciments Arqueològics, les pedreres i coves del Llorito figuren amb el número d'ordre 1.17.4, i es qualifica el seu estat com a dolent. La premsa tarragonina també s'ha fet ressò de l'estat lamentable en que es troben les Coves del Llorito.