Coves de Salgar

En el mateix congost, a l'altra banda del riu s'aixecava el Castell de Malagastre que fou conquerit als musulmans en una expedició (1015-1016) del comte Ramon Borrell de Barcelona; el 1018 el comte va fer donació a Sant Serní de Tavèrnoles d'una Espluga prop del castell amb la finalitat d'aixecar una església dedicada a Sant Salvador, encara que sembla que el lloc va tornar a mans dels musulmans. El 1054 apareix la primera referència sobre Salgar en un document de donació que fa Arnau Mir de Tost a Sant Miquel de Montmagastre. El 1192 apareix documentada l'església. L'any 1263 al lloc s'hi va bastir un petit hospital de Sant Jordi. El 1530 s'edifica el claustre renaixentista i s'instaura el servei de barca des de la cova a l'altre costat del riu Segre. El 1608 es construeix sota la balma. Al segle XVIII es va bastir un pont (actualment desaparegut) que creuava el Segre en aquest punt, és de suposar que el pont no va durar gaire temps, ja que consta que el 1783 hi havia un servei de barca. Amb la desamortització de Mendizábal el 1835 es ven tot el conjunt del santuari que passa a mans privades. Durant la guerra del 1936-39 queda força malmès, amb un estat d'abandonament posterior. El 1972 un grup d'Artesa de Segre procedeix a la seva restauració. Les cavitats ja són esmentades en obres de caràcter generalista (P. Madoz, 1845-50; C. del Prado, 1864) i posteriorment incloses en els antics catàlegs espeleològics. La primera descripció detallada la fa Josep Maluquer a resultes d'una visita que va fer a la zona l'estiu de 1902. Toponímia: El nom de Salgar procedeix de l'àrab: al-gâr , que significa cova.