A l'E de Cal Mandil. Per accedir-hi s'ha de seguir la pista un 400 m després del mas del Mandil en direcció Vallespinosa, just en arribar al primer revolt cap a l'esquerra, abans de baixar cap a la font, cal parar el vehicle (4x4) i seguir en direcció cap al barranc per un corriol poc marcat i a mesura que ens atansem a ell, anar girant cap a l'esquerra sense perdre massa alçada. Des d'on deixem el vehicle hi ha tot just uns 200 m.
Carregant mapa...
Boca àmplia on s'observen molt bé els estrats de les calcàries (el sostre queda limitat per un pla d'estratificació). El vestíbul d'entrada queda partit en dos i origina una segona boca que, als pocs metres s'uneix amb la principal. Al fons del vestíbul, un pas estret comunica amb una galeria de sostre baix i lleugerament descendent que porta al tram final constituït per unes gateres que als pocs metres es fan impenetrables. A totes les topografies hi falta un ramal que surt a la dreta de la tercera saleta que no està pas topografiat i que després d'un pas estret consta d'un parell de saletes, amb sostre baix. Amb aquesta petita galeria el recorregut de la cova augmentarà uns pocs metres més.
Coneguda per la gent de la contrada des de temps immemorial com a Cova del Diable. La primera referència espeleològica de la cavitat la dóna F. Español que, en les seves recerques biospeleològiques, la visita 24-9-1934 i l'anomena Cova del Mandil, en referència al mas proper.
Encara no hi ha comentaris.
Sigues el primer en compartir la teva experiència!
Encara no hi ha exploracions registrades.
Registra la teva visita a aquesta cova!
Alentorn, M.(2002).-”Campanya Gaià” Soterrània (5):16-22. GET–AE Talaia. Vilanova i la Geltrú. Borràs, J.; Miñarro,JM.; Talavera, F. (1978).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 2 (l'Alt Camp, la Conca de Barberà,el Baix Penedès i el Tarragonès) :246 pp. Ed. Poliglota. Barcelona. Escolà, O. (1979).- “ Cova del Mandil (Cova del Diable)” Espeleòleg (29): 613 ERE-CEC. Barcelona. Español, F. (1950).- “Coleópteros cavernícolas (Troglobios) de la provincia de Tarragona” s peleon I (2): 113-130. Oviedo. Talavera, F.(1978).-”Cova del Diable y Cova dels Diamants” Boletín SIEP (10):14-17. SIEP – CE Poblet. Barcelona. Revisió de dades, coordenades i fotografies facilitades per Joan Pallisé Coflent