Cova de Sant Llorenç

Petita cova d'interès arqueològic a Sitges

Sitges • Garraf20m4m

EspeleoWorld

Cova de Sant Llorenç

Petita cova d'interès arqueològic a Sitges

Sitges · Garraf

Recorrido: 20 m · Desnivel: 4 m

Ficha actualizada

https://espeleoworld.com/es/c/cova-de-sant-llorenc

La información puede cambiar. Comprueba siempre las coordenadas, el acceso, la meteorología y las condiciones de la cavidad antes de salir.

Mapa topográfico de la boca principal — Boca principal · Mapa topográfico ICGC

Características

Tipo: Cova
Municipio: Sitges
Comarca: Garraf
Unidad: Garraf, el
Recorrido: 20 metros
Desnivel: 4 metros
Gran unidad: Serralada Litoral
Litología: Calcàries
Última revisión: 2015-11-16

Situación

Al NE de Sitges, s'ha de passar pel túnel que supera l'autopista (Túnel de Quintmar) i situar-se al carreró del Nord, a la part alta de la urbanització Quintmar. D'aquí seguir una pista que al poc es converteix en corriol ben marcat. De primer resseguint el llom i al poc cap al fondo del Coscó. En ajuntar-se amb el viarany que puja pel fondo esmentat, seguir uns pocs metres i es fa visible la boca.

Bocas

Comprueba siempre las coordenadas y las condiciones de acceso antes de salir.

Sant Llorenç, Cova de
Altitud: 246 m
41.252470, 1.831983
UTM 31T (ETRS89) 402142 4567442
Abrir en el mapa Abrir en Google Maps

Descargar todas las bocas en GPX

Topográficos

Cova de Sant Llorenç - Topografía, Sitges, Garraf

Ver imagen

Clic para ampliar

Imagen 1 de 1

Fotos

Ver imagen

Clic para ampliar

Imagen 1 de 5

Descripción

Per una boca superior es penetra lateralment a una galeria de 7 metres d'amplada, descendent i obturada per espeleotemes i argiles de descalcificació. Al bell mig de la galeria hi ha un conjunt estalagmític força degradat. Al punt més baix, també hi ha una boca lateral que surt a l'exterior i just per sota d'ella s'ha fet un buidat important de material dels sòl (uns quants metres cúbics), que sembla relativament recent (estiu 2015 o 2014).

Historia

Coneguda des de temps immemorials. Faura i Sans ja la inclou, sense donar cap dada, al seu Recull (1909). Ha estat objecte de treballs arqueològics des del 1919 i s'han trobat restes des del neolític fins a l'època romana.