Al costat de la via del tren, a poca distància de l'estació de la Riba, just abans de passar el pont en direcció a Montblanc, a menys de 10 metres a la nostra dreta i sota el pont de la carretera. Davant de la boca hi varen bastir un pilar per sostenir el pont de la carretera que passa per sobre (C-14) i sembla varen tenir alguns problemes a fer-hi l'enèsima variant del pont. Amb la construcció del pilar van tapar un petit avenc que, imaginem, era l'anomenat i catalogat com Avenc del Lluç (Talps, 1969). Tot l'indret es troba ple de deixalles (tapes metàl·liques de pots de pintura, plàstics, roba, ...)
Carregant mapa...
La cova és constituïda per una única galeria rectilínia d'orientació NO-SE, presentant una secció inclinada dels estrats a uns 45º ver els SE, entre dues llesques calcàries hi ha un estrat de guix d'alguns centímetres, no com s'indica a la topografia antiga on sembla que la cavitat es troba excavada exclusivament en guixos. Després d'una estreta gatonera cal seguir un tram força estret i amb alguns blocs, fins un pas enmig de dos estrats junts del sostre i de menys de mig metre a la seva base amb petits blocs al terra. Després de passar un bloc gran, a uns 30 metres de l'entrada, fa un eixamplament sempre entre estrats molt inclinats. Cal esmentar que gairebé al llarg de tota la galeria, hi ha un petit marge de pedres que arriba ben bé fins el fons. En el seu tram final la galeria és una mica més ampla i alta. Degut al material en que està excavada i a la plasticitat del mateix, cap a l'interior, on hi ha més humitat, es forma una massa pastosa que, tot lliscant per les inclinades parets, arriba a taponar en alguns moments la galeria. Per això, la topografia del 1969 arribava als 70 metres de recorregut i a la del 1973 tan sols es podien penetrar uns 35 metres. Actualment, i si mirem la topografia antiga, es pot observar que es pot tornar a fer tot el recorregut fins la gatera final. Cal esmentar que després de la part estreta hi ha una petita prolongació que s'enlaira entre estrats i permet accedir a una zona superior, només representada parcialment a la topografia.
Sembla que la cavitat fou emprada antigament per extreure-hi talc pels habitants de la Riba. La primera notícia espeleològica la donen membres de la SES – Talps (Sabadell) que l'exploren i topografien el 1969. Tenim constància de diferents visites els anys posteriors (GELL; SIE; GIEM, ERE-CEC). L'any 1973 l'ERE-CEC fan una visita i ja es troben la cova taponada a la meitat del seu recorregut, tot fent una topografia (inèdita fins ara) dels primers 35 metres de galeria. Membres del GIEM, que havien estat l'any 1971 recol·lectant fauna, triguen 42 anys a tornar (març 2012) i es troben que la cova està taponada a 10 metres de l'entrada per les margues de guixos, tot dedicant dues jornades a desobstruir el conducte i assolint finalment arribar al final que es coneixia l'any 1969 i fent una interessant recol·lecció de fauna (veure apartat de biospeleologia). Actualització fitxa (maig 2017): Fa pocs dies hem retrobat una topografia (planta) realitzada per membres de la SIE – CEA el 26 de novembre de 1966, que fins ara havia restat inèdita i que afegim a l'apartat de topografies. Es tracta d'una visita anterior a la que fins ara teníem documentada de l'any 1969. La gent de la SIE van ser qui la va anomenar <em style="font-family: Verdana, sans-serif;">Cova del Talc</em>.
Encara no hi ha comentaris.
Sigues el primer en compartir la teva experiència!
Encara no hi ha exploracions registrades.
Registra la teva visita a aquesta cova!
Borràs, J.; Miñarro, JM; Talavera, F: (1978).- Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol 2: 246 pp. Ed. Políglota. Barcelona. <ol start="2"> Rizzo, Valeria; Comas, Jordi (2015).- A new species of Troglocharinus Reitter, 1908 (Coleoptera, Leiodidade, Cholevinae, Leptodirini) from southern Catalonia, with a molecular phylogeny of the related species group”. Zootaxa 3946. Magnolia Press <ol start="3"> SES – Talps (1969).- “Operació Serra de Prades”. Talps (1): 1-12. SES – Talps. Centre Excursionista del Vallès. Sabadell. Actualització de dades, fotografies i dades biospeleològiques facilitades per Joan Pallisé.