A l'extrem NE de la Mola de Catí. Pujant per la pista del Mascar a Mola de Catí, poc abans d'arribar al pla i vora les runes de Xocolato, de l'últim “revolt de paella” surt una pista a la dreta (pista de Xocolato segons l'ICC) que cal seguir pràcticament fins el final. Des d'aquí i cap a l'E hi ha dos torrents tributaris del barranc de Casserres, on trobaríem la Cova Terrera. Cal seguir més cap a l'E a cercar una petita carena i seguir-la cap al N fins arribar a la cota 1212, per sota de la qual i en el costat E es troba la cova.
Carregant mapa...
Una boca de 12 metres d'ample i una alçada que oscil·la entre els 5 i els 2 metres, es penetra d'immediat en una gran cambra de 23 metres d'amplada màxima, per 6 d'alçada i 10 de longitud. A la paret oposada a la boca arriben tres curtes galeries i una quarta, situada a la banda esquerra de la sala, que permet penetrar, després de superar una rampa coberta per blocs, a una nova sala que té uns 35 metres de llargada, una amplada màxima de 15 metres i una alçada d'uns 9 metres. Al centre d'aquesta sala i en el seu punt més baix, es troba un petit embassament d'aigua alimentat per les múltiples filtracions provinents del sostre i de les parets, que a la vegada han originat una important litogènesi tenyida de diferents coloracions per la gran quantitat de continguts minerals que contenen les aigües. A la part lateral esquerra d'aquesta sala es troba un pou que arriba des de la zona superior de la sala fins al nivell més baix de la mateixa, i al que es pot arribar per diferents gateres o bé directament des de la part superior de la rampa de blocs.
Coneguda des de temps immemorials, encara que la cita espeleològica més antiga que coneixem és la de Faura i Sans en el seu Recull (1909), on consta com a <strong>Cova d'en Xarret</strong>. El mateix dia que explora la Cova Terrera, H. Breuil també visita la Cova d'en Gerret (maig 1915). Bayerri també en fa esment a la seva obra (1934) on la cita com a <strong style="font-size: 16px; font-family: Verdana;">Cova Ferret</strong>, tot dient: “en forma de agujero muy largo que se pierde en las entrañas de la Tierra”. Sabem que era coneguda per diferents excursionistes tortosins (Anguera i Cohí) que, la Setmana Santa del 1965, acompanyen a membres de la SIRE – UEC Barcelona que l'exploren i aixequen la topografia. En algun moment també hem vist denominar-la <strong>Cova Yerret</strong>. Han de passar 40 anys perquè membres de l'Espeleo Club Tortosa retroben la cavitat i pensen que es tracta d'una que els hi han donat notícia i que es coneix com a Cova de l'Orgui (és el mateix moment que també retroben la Cova Terrera i sense saber-ho la bategen com a Cova de l'Instint). Per fi, l'any 2010 es soluciona tot l'embolic onomàstic i queden ben definides les denominacions d'aquestes cavitats (Carlos Martínez, 2011).
Encara no hi ha comentaris.
Sigues el primer en compartir la teva experiència!
Encara no hi ha exploracions registrades.
Registra la teva visita a aquesta cova!
<ol style="font-family: yui-tmp;"> Bayerri, E. (1934).- Historia de Tortosa y su comarca . Tomo II. 704 pp. Tortosa <ol style="font-family: Verdana;" start="2"> Jeannel, R. et Racovitza, R. (1918).- “Enumeration des grottes visitées, 1913-1917 (6ª série)” <em style="font-size: 16px;">Biospeologica</em> (39): <ol style="font-family: Verdana;" start="3"> Martínez, C. (2011).- “Coves de la Mola de Catí: Terrera – Orgui – Gerret” (post penjat al blog de l'Espeleo Club Tortosa) <ol style="font-family: Verdana;" start="4"> SIRE – UEC (1965).- “Los puertos de Tortosa – Beseit”. <em style="font-size: 16px;">Senderos</em> (81): 147- 149. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona. · Coordenades, fotografies i altres dades facilitades per l'Espeleo Club Tortosa.