Cova Bonica
Características
- Tipo: Cova
- Municipio: Alcanar
- Comarca: Montsià
- Unidad: Montsià, el - Godall
- Recorrido: 61 metros
- Desnivel: 7 metros
- Gran unidad: Serralada Prelitoral
- Litología: Calcàries
- Bio: Coleòpters: Paranillochlamys urgellesi
- Última revisión: 2018-12-23
Situación
Anant per la carretera N-340 de Sant Carles de la Ràpita cap a Alcanar, a l'alçada del km 1068,260, a la dreta hi ha una pista asfaltada que va seguint el barranc del Llop. Quan s'acaba l'asfalt, deixem el vehicle al petit aparcament (cinc vehicles) que hi ha davant les cadenes que barren els dos camins. Seguirem la pista de l'esquerra que es dirigeix a una casa-caravana, la pista de primer fa una corba a l'esquerra i després gira a la dreta, en aquest punt de la part esquerra de la pista surt un corriol en forta pujada i un tant desdibuixat que passa per diverses feixes de conreu, a la part superior d'aquestes el camí planeja i és fa més evident, a partir d'aquí el camí s'enfila muntanya amunt, passant per la font del Recreo i la font del Fumat. Una mica més endavant d'aquesta trobem uns rètols indicadors, seguint-los anirem a fer cap a una tartera, cal remuntar-la però sense arribar a la capçalera, pel costat dret de la tartera segons la marxa, surt un corriol que ens porta fins la cova. En total un recorregut de 2.370 metres, amb un desnivell acumulat de 505 metres, i que és pot fer en menys d'hora i mitja
Carregant mapa...
A un parell de metres per sobre de la base de la cinglera s'obre una estreta boca molt dissimulada per una figuera que arrela a l'interior de la cova. Passada la boca, a l'esquerra s'obre una curta galeria que fineix als pocs metres. Seguint de front des de la boca, cal remuntar un estret pas enmig d'una colada que ens situarà a la base d'un pou de 2,60 metres d'alçada, el qual és pot superar sense dificultat, a la part superior trobem una galeria a l'esquerra en direcció E, que després d'un pas molt estret s'accedeix a una galeria de sostre baix amb força formació, aquesta galeria és va fent estreta fins a fer-se impracticable entre mig de la formació. Situats de nou a la capçalera del pou, la galeria segueix a la dreta, en direcció O seguint un pla d'estratificació, les formacions algunes encara actives formen una xarxa de galeries baixes: columnes, petites banderes, petits gours, colades, perles... Tot i el seu costós accés, és possiblement una de les coves més malmeses de la serra, amb formacions trencades de mala manera, i plena de pintades i inscripcions de tota mena que diu molt de les mans que les han fet. Una de les coves més boniques de la serra, convertida en un espectacle bastant lamentable.
Historia
La referència més antiga que coneixem la trobem a l'obra d'Enrique Bayarri: Historia de Tortosa y su comarca. Vol.II (1934). Erròniament diu que es troba al terme d'Ulldecona i que ja aleshores gaudia d'una bona fama per les belleses del seu interior que van donar-li nom. Afegeix que tindrà uns 30 metres de longitud i que consta de tres pisos desiguals on són abundants les estalactites i estalagmites. Tenim constància d'una visita realitzada per membres de l'Agrupació Excursionista d'Amposta l'any 1957. No és fins l'any 1964 que la cavitat comença a ser coneguda pels espeleòlegs arran d'una campanya de membres del GIE – CE Gràcia (Isidre González-Urgellès i Armand Avalo) que amb el guiatge del Sr. J. Aguilar (la Ràpita) arriben a la cova l'agost d'aquell per continuar la tasca de recol·lecció de fauna cavernícola del Montsià. El mes següent hi tornen acompanyats per Dr. Francesc Español i poden recollir 7 exemplars més d'una nova subespècie del aleshores anomenat Anillochlamys, en aquesta ocasió el Dr. Español l'estudia i el dedica al seu descobridor (González-Urgelles). Actualment conegut com Paranillochlamys urgellesi. En els darrers anys la cova ha estat visitada en diverses ocasions per l'amic Floren Fadrique que ha tingut la sort de retrobar aquest coleòpter després de més de 40 anys del seu descobriment. Aquesta subespècie, única del Montsià, també ha estat trobada per F. Fadrique a la Cova del Tendo i restes a l'Avenc dels Castellets. No és fins el desembre de l'any 2018 en que Espeleoíndex realitza la única topografia que és coneix d'aquesta cavitat.
Topográficos
Fotos
Comentaris dels usuaris (0)
Encara no hi ha comentaris.
Sigues el primer en compartir la teva experiència!
Exploracions registrades (0)
Encara no hi ha exploracions registrades.
Registra la teva visita a aquesta cova!
Bibliografía
Español, F. (1965).- “Contribución al conocimiento del género Anillochlamys (Col. Catopidae)”. Eos (40): 447-454. Dades descriptives, de situació, coordenades i fotografies extretes del blog: senderes.blogspot (de Pep Badia, la Ràpita). Dades biospeleològiques i altres fotografies facilitades per Floren Fadrique (SIE – CEA)