Des del Coll de la Cirera, mirant amunt a la dreta, surt una pista de llenyataires que comença amb una lleugera baixada dirigint-se cap al NO. La seguirem a peu fins que desapareix al just en un petit torrent, d'ací parteix un corriol ascendent fàcil de seguir, després marques vermelles porten fins la cavitat (dades de 1997). Coordenades aproximades sense massa precisió.
Carregant mapa...
Important conducte fossilitzat de 22 metres de recorregut, on a la boca hi trobem les restes d'un mur. La galeria s'inicia amb unes mides de 7 metres d'alt per 11'50 d'amplada, el conducte es va fent estret i més baix fins arribar a unes mides de 2x5 metres d'alt i ampla respectivament. A la part final trobem localitzades petites formacions parietals en activitat.
Cavitat visitada i citada per Pere Vayreda el 1931 , segons aquest historiador local, la Bauma d'en Noguer seria la mateixa cavitat que apareix documentada en el segle X amb el nom de “ speluncam Agovardi ” (vegi's Marca Hispánica pp:874-875. El 1997 és visitada i topografiada pel GEB. A partir del 2009 s'hi realitza una intervenció arqueològica que actualment en el 2011 encara continua.
Encara no hi ha comentaris.
Sigues el primer en compartir la teva experiència!
Encara no hi ha exploracions registrades.
Registra la teva visita a aquesta cova!
<ol style="font-size: 16px;"> Miret, Francesc; García,Martí.(1999).-”Catàleg Espeleològic de l'Alta Garrotxa”. Coves de l'Alta Garrotxa . Pp 1-108. Miret, F.(1996).-”Les Baumes, Coves, Forats i Tutes del terme d'Albanyà”. Albanyà (8). Albanyà. Vayreda i Olivas, Pere (1931).-”Santa Maria del Mont (Noticia Històrica d'aquest santuari”. pp: 41. ed. Trayter. Figueres Aulines, Albert; Medina,Francesc Xavier;Planas, Quim; Abad, Joan.(2010).-”Un portal d'entrada empordanès al massís de l'Alta Garrotxa des de la prehistòria recent: La Cova “Bauma d'en Noguer” (Albanyà). Quadern de Prehistòria Catalana (18): 13-43. Aulines, Albert; Medina,Francesc Xavier;Planas, Quim; Abad, Joan.(2011).-”La Bauma d'en Noguer. Les restes del Neolític Antic del Jaciment obren les esperances d'arribar al Paleolític”. Revista de Girona (264):36-39.