Sortint de Castellet per la carretera BV-2115 en direcció a Vilanova i la Geltrú, cal recórrer 400 metres fins a trobar les ruïnes de la caseta d'en Segura, que veurem a la dreta i on deixarem el cotxe. La balma es troba a 15 metres a l'E de la caseta, per sota de la roca llisa que hi trobem. Mirant al pantà, baixarem per la dreta, amb l'ajut d'uns graons tallats a la roca.
Carregant mapa...
Es tracta d'una balma de 12,5 metres d'amplada i una alçada d'uns 2 metres. Al centre de la balma hi ha una sitja tallada a la roca de 0,6 x 0,7 metres i una fondària d'1,5 metres, però està plena de terra i brossa i la fondària ara és de 0,7 metres.
Coneguda de temps immemorials.
Encara no hi ha comentaris.
Sigues el primer en compartir la teva experiència!
Encara no hi ha exploracions registrades.
Registra la teva visita a aquesta cova!
Aymamí, G.; Pallarès, J. (1994).- “El fenomen troglodític al Gran Penedès”. Miscel·lània Penedesenca (18): 103-112. Institut d'Estudis Penedesencs. <ol start="2"> Aymamí,G. (1995).- “Contribució al coneixement espeleològic de l'Alt Penedès” (16ena. Nota)”. Excursionisme (230): 49-50. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona. <ol start="3"> Aymamí, G. (2003).- “Les coves del Penedès: la seva descoberta i utilització de l'home al llarg del temps”. Del Penedès (7): 7-48. Institut d'Estudis Penedesencs. <ol start="4"> Aymamí, G. (2004).- “La utilització de les cavitats per l'home des d'època històrica. El troglodistisme a Catalunya”: Estat de la qüestió”. Actes 1er. Congrés Català d'Espeleologia: 213-227. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. <ol start="5"> Aymamí, G. (2007).- “Breus notes de cavitats de Catalunya relacionades amb el món agrícola”. Espeleo-Cat (5): 10-12. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. Totes les dades, topografies i fotografies han estat extretes del blog: cavitatsdecatalunya.blogsport (de Jordi de Valles). Post del 19 d'agost del 2013. Fitxa original: Jaume Ferreres i Jordi de Valles (EC Gràcia).