Skip to main content
Balma de la Caseta d'en Segura

Balma de la Caseta d'en Segura

Balma de poca fondària al costat del pantà de Foix (Alt Penedès)

Castellet i la Gornal • Alt Penedès5m0

Características

  • Tipo: Cova
  • Municipio: Castellet i la Gornal
  • Comarca: Alt Penedès
  • Unidad: Baix Foix, el
  • Recorrido: 5 metros
  • Desnivel: 0 metros
  • Gran unidad: Serralada Litoral
  • Litología: Calcàries
  • Última revisión: 2015-04-14

Situación

Sortint de Castellet per la carretera BV-2115 en direcció a Vilanova i la Geltrú, cal recórrer 400 metres fins a trobar les ruïnes de la caseta d'en Segura, que veurem a la dreta i on deixarem el cotxe. La balma es troba a 15 metres a l'E de la caseta, per sota de la roca llisa que hi trobem. Mirant al pantà, baixarem per la dreta, amb l'ajut d'uns graons tallats a la roca.

Mapa

Topográficos

Balma de la Caseta d'en Segura - Topografía, Castellet i la Gornal, Alt PenedèsVer imagen
Clic para ampliar
Imagen 1 de 2

Fotos

Balma de la Caseta d'en Segura - Foto, Castellet i la Gornal, Alt PenedèsVer imagen
Clic para ampliar
Imagen 1 de 1

Descripción

Es tracta d'una balma de 12,5 metres d'amplada i una alçada d'uns 2 metres. Al centre de la balma hi ha una sitja tallada a la roca de 0,6 x 0,7 metres i una fondària d'1,5 metres, però està plena de terra i brossa i la fondària ara és de 0,7 metres.

Historia

Coneguda de temps immemorials.

Comentarios de usuarios (0)

Aún no hay comentarios.

¡Sé el primero en compartir tu experiencia!

Exploraciones registradas (0)

Aún no hay exploraciones registradas.

¡Registra tu visita a esta cavidad!

Bibliografía

  1. Aymamí, G.; Pallarès, J. (1994).- “El fenomen troglodític al Gran Penedès”. Miscel·lània Penedesenca (18): 103-112. Institut d'Estudis Penedesencs.
  1. Aymamí,G. (1995).- “Contribució al coneixement espeleològic de l'Alt Penedès” (16ena. Nota)”. Excursionisme (230): 49-50. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona.
  1. Aymamí, G. (2003).- “Les coves del Penedès: la seva descoberta i utilització de l'home al llarg del temps”. Del Penedès (7): 7-48. Institut d'Estudis Penedesencs.
  1. Aymamí, G. (2004).- “La utilització de les cavitats per l'home des d'època històrica. El troglodistisme a Catalunya”: Estat de la qüestió”. Actes 1er. Congrés Català d'Espeleologia: 213-227. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.
  1. Aymamí, G. (2007).- “Breus notes de cavitats de Catalunya relacionades amb el món agrícola”. Espeleo-Cat (5): 10-12. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.
  • Totes les dades, topografies i fotografies han estat extretes del blog: cavitatsdecatalunya.blogsport (de Jordi de Valles). Post del 19 d'agost del 2013. Fitxa original: Jaume Ferreres i Jordi de Valles (EC Gràcia).