Skip to main content
Espeleoworld LogoEspeleoWorld
Balma de la Caseta d'en Segura

Balma de la Caseta d'en Segura

Balma de poca fondària al costat del pantà de Foix (Alt Penedès)

Castellet i la Gornal • Alt Penedès5m0

Balma de poca profundidad junto al pantano de Foix (Alt Penedès), de 12,5 metros de anchura y unos 2 metros de altura, con una sitja tallada en la roca.

Características

Situación

Saliendo de Castellet por la carretera BV-2115 en dirección a Vilanova i la Geltrú, hay que recorrer 400 metros hasta encontrar las ruinas de la caseta d'en Segura, que veremos a la derecha y donde dejaremos el coche. La balma se encuentra a 15 metros al E de la caseta, por debajo de la roca lisa que encontramos allí. Mirando al pantano, bajaremos por la derecha, con la ayuda de unos escalones tallados en la roca.

Mapa

Bocas

Comprueba siempre las coordenadas y las condiciones de acceso antes de salir.

  1. Balma de la Caseta d'en Segura

    Altitud: 107 m

    41.262964, 1.640032
    UTM 31T (ETRS89) 386079 4568841
Descargar todas las bocas en GPX

Fotos

Balma de la Caseta d'en Segura - Foto, Castellet i la Gornal, Alt PenedèsVer imagen
Clic para ampliar

Espeleoindex · CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ · Imagen © de su autor.

Imagen 1 de 1

Descripción

Morfología

Se trata de una balma de 12,5 metros de anchura y una altura de unos 2 metros. En el centro de la balma hay una sitja tallada en la roca de 0,6 x 0,7 metros y una profundidad de 1,5 metros, pero está llena de tierra y broza y la profundidad ahora es de 0,7 metros.

Historia

Conocida desde tiempos inmemoriales.

Comentarios de usuarios (0)

Aún no hay comentarios.

¡Sé el primero en compartir tu experiencia!

Exploraciones registradas (0)

Aún no hay exploraciones registradas.

¡Registra tu visita a esta cavidad!

Bibliografía

  1. Aymamí, G.; Pallarès, J. (1994).- “El fenomen troglodític al Gran Penedès”. Miscel·lània Penedesenca (18): 103-112. Institut d'Estudis Penedesencs.
  1. Aymamí,G. (1995).- “Contribució al coneixement espeleològic de l'Alt Penedès” (16ena. Nota)”. Excursionisme (230): 49-50. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona.
  1. Aymamí, G. (2003).- “Les coves del Penedès: la seva descoberta i utilització de l'home al llarg del temps”. Del Penedès (7): 7-48. Institut d'Estudis Penedesencs.
  1. Aymamí, G. (2004).- “La utilització de les cavitats per l'home des d'època històrica. El troglodistisme a Catalunya”: Estat de la qüestió”. Actes 1er. Congrés Català d'Espeleologia: 213-227. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.
  1. Aymamí, G. (2007).- “Breus notes de cavitats de Catalunya relacionades amb el món agrícola”. Espeleo-Cat (5): 10-12. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.
  • Totes les dades, topografies i fotografies han estat extretes del blog: cavitatsdecatalunya.blogsport (de Jordi de Valles). Post del 19 d'agost del 2013. Fitxa original: Jaume Ferreres i Jordi de Valles (EC Gràcia).

Fuente: Espeleoindex (espeleoindex.com), con modificaciones. CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/