A la serra del Cairat, vora el coll de Cassot. Anant per la carretera d'Abrera a Manresa (C-55), poc després del km. 7, a la dreta, hi ha un desviament que porta a l'antic i abandonat balneari de la Puda de Montserrat. Un cop superat aquest, la pista continua cap a Can Tobella (erròniament Tovella a l'ICC) però cal prendre el primer desviament a la dreta que després d'unes quantes ziga-zagues s'enfila i acaba en una antiga casa de repòs de monges. Des d'aquí i per sota la línia d'alta tensió un camí s'enfila cap al coll de Cassot. Cal arribar fins la segona torre d'alta tensió, a pocs metres a ponent d'ella es troba el final d'una pista forestal i seguint per ella, uns metres més enllà, neix un camí molt perdut que en direcció a ponent ressegueix unes feixes abandonades, a poc més d'un centenar de metres caldrà dirigir-se cap a l'esquerra per cercar la boca enmig del bosc de pins i bardisses. Coordenades aproximades i localització molt dificultosa per l'exuberant vegetació que cobreix tota la zona. A l'apartat de topografia s'inclou un mapa elaborat per Xavier Badiella on es situen la majoria de cavitats de la zona i que pot ajudar a la seva localització.
Carregant mapa...
La boca, en forma d'avenc, ens permet després de superar un pouet de 2 metres, seguir per una galeria que de seguit troba un altre ressalt. Un cop superat, trobem a l'esquerra una obertura que ens mena a una sala de 4 per 3 metres, tot i que el sostre no supera el metre d'alt. En un dels seus extrems i mitjançant un pas elevat s'arriba a un habitacle més reduït tot i que és un xic més alt. Abans d'accedir a la sala, pel costat dret de la galeria d'entrada, es poden continuar uns 3 metres més de galeria.
L'avenc Montserrat va ser trobat per Vicenç Cusó i Armengou i altres membres de l'ERE – CEC el dia 24 de desembre del 1961. Li van posar el nom de Montserrat car des de la seva boca es veu una bona panoràmica de la muntanya de Montserrat. Li van assignar 8 metres de profunditat. Cap a l'any 1965, l'acabada de crear SIRE – UEC Olesa de Montserrat, comencen les seves prospeccions i exploracions a la zona de Coll de Cassot i entre d'altres cavitats, retroben l'avenc Montserrat que tot pensant que és una cavitat inèdita, el rebategen com a Cova Fuillerat, encara que s'ha conegut sempre més per aquest nom que per l'original. En desaparèixer el grup, els seus components creen el setembre del 1969 la delegació de la SIS – CE Terrassa a Olesa de Montserrat i continuen treballant per la zona, aixequen noves topografies, magníficament dibuixades per Joan Morera i que malauradament resten inèdites per sempre. Vint anys més tard, membres de la SIS – CE Terrassa van emprendre la tasca de catalogació de la zona i un cop enllestit no va arribar a publicar-se mai. El seu autor, l'amic Xavier Badiella, ens ha proporcionat una còpia de l'esmentat treball per tal d'incloure les cavitats a Espeleoindex.
Encara no hi ha comentaris.
Sigues el primer en compartir la teva experiència!
Encara no hi ha exploracions registrades.
Registra la teva visita a aquesta cova!
Badiella, X. (2000).- “ Les cavitats del Coll del Cassot” (treball inèdit). SIS – CE Terrassa. <ol start="2"> Escolà, O., 1966.- “Contribución al conocimiento de los Speophilus del grupo kiesenwetteri Dieck”. International Journal of Speleology ( 2): 195-205 SIRE – UEC Olesa (1966).- “Las actividades de la SIRE de Olesa de Montserrat en Coll de Cassot”. Boletín de Información SIRE (2-3): 7-8 (1ª época) SIRE – UEC Sants. Barcelona