Avenc del Vent

Características

  • Tipo: Avenc
  • Municipio: Santa Maria de Besora
  • Comarca: Osona
  • Unidad: Serra de Milany - Vidranès
  • Recorrido: 11 metros
  • Desnivel: 6 metros
  • Gran unidad: Prepirineu
  • Litología: Margues
  • Bio: <strong>Coleòpters:</strong> Fam. Catopidae sub. Bathysciinae Speonomus delarouzeei Fairmaire. 23-XI-1975 Bellés-Escolà. 12-VI-1977 Escolà. <strong>Araneids:</strong> Meta Menardi 12-VI-1977 Escolà. Meta Merianae 17-IV-1977 Escolà.
  • Última revisión: 2012-11-17

Situación

Des de la carretera C17 en direcció a Puigcerdà entrarem al poble de Sant Quirze de Besora per la cruïlla dels semàfors. Hem de passar per sobre el pont del riu Ter i al final del pont, enfilar a l'esquerra per la carretera BV5227. Travessarem la via del tren i seguirem durant uns 7 kms., fins arribar a Santa Maria de Besora. Quasi al final de la recta que travessa el poble, trobarem a mà esquerra la senyalització que indica "a Ripoll per Llaés". Hem d'agafar aquesta estreta pista cimentada que està en prou bon estat per poder-la fer amb un turisme. Cal que aneu alerta ja que els revolts són molt tancats i constantment trobem pujades i baixades pronunciades. Després de recórrer 3,5 kms. arribarem al coll de Beví, abans d'arribar al coll trobarem una pista a l'esquerra, cal seguir-la deixant a l'esquerra les desviacions del Beví Gros i més endavant la del Beví Xic, més endavant la pista gira cap el N, en aquest tram trobarem indicadors que ens duran cap a l'entrada de la gran escletxa on es troben els bufadors. La petita boca de l'avenc, es troba situada al peu d'un arbre, just a l'entrada de l'esquerda o canyó dels bufadors. Coordenades aproximades.

Carregant mapa...

Un ressalt de 2 metres ens situa en una galeria de 6 metres que desemboca en una sala semicircular de sostre pla i el terra ple de blocs. Tres forats descendents, situats dos d'ells en la sala i l'altra en la galeria inicial, comuniquen amb unes galeries inferiors que baixen fins el fons de la cavitat a – 6,50 metres.

Historia

Les primeres cites de visites a alguna de les cavitats situades a l'interior d'aquesta gran esquerda corresponen al Dr. Francesc Español, realitzades el 1934 amb finalitats biospeològiques. L'any 1965 el Grup Espeleològic Terra i Mar (GETIM) de Sabadell explora l'avenc dels Tigres; l'avenc del TIM, l'avenc Besora i l'avenc del Vent. Posteriorment l'ERE del CEC entre els anys 1977 i 1980 realitza un minuciós inventari de les cavitats situades en aquesta esquerda que es publicarien en la revista Espeleòleg nº 34-35. Durant el 1979 el Centre Espeleològic Cervelló, realitza l'exploració de diverses cavitats d'aquesta esquerda, amb la finalitat de que es publiquin en el Catàleg Espeleològic de Catalunya (Borràs-Miñarro-Talavera), això comportà donar-hi una nova denominació a algunes cavitats. L'equip d'espeleoÍndex hem cregut més adient utilitzar la denominació de les cavitats realitzada pels membres de l'ERE-CEC, ja que es tracta d'un treball de conjunt més complert. Aquesta mateixa línia pel que fa a la denominació, ha estat utilitzada per Jordi de Valles en el Catàleg Espeleològic de Catalunya (4).

Topográficos

topo 0: Avenc del VentVer imagen
Clic para ampliar
Imagen 1 de 2

Fotos

foto 0: Avenc del VentVer imagen
Clic para ampliar
Imagen 1 de 2

Comentaris dels usuaris (0)

Encara no hi ha comentaris.

Sigues el primer en compartir la teva experiència!

Exploracions registrades (0)

Encara no hi ha exploracions registrades.

Registra la teva visita a aquesta cova!

Bibliografía

Borràs,J; Miñarro,J.M; Talavera,F.(1980).-”el ripollès la garrotxa i l'alt empordà”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol4):1-296. Ed. Políglota. Barcelona. Escolà Boada,Oleguer; Inglès Alcon, Antoni; Martinez Rius, Albert.(1983).-”Bufadors de Babí”. Espèleòleg (34-35):223-243. ERE-CE Catalunya. GE Terra i Mar.(1968).-”Grup d'espeleologia Terra i Mar -Sabadell-” Espeleòleg (7):239-241. ERE.CE Catalunya. Valles, Jordi de.(2010).-”Al Empordà, Baix Empordà, Gironès, Osona, Pla de l'Estany, Selva”.<em style="font-size: 16px;"> Catàleg Espeleològic de Catalunya</em> (4):1-397. EC Gràcia – FCE.