Des del Bassot de l'Arbre cal anar cap al SE a cercar tota la zona planera que forma el puig de l'Olla (hi ha un corriol mig perdut que la travessa tota). Abans d'arribar al turó de Vallbona i a l'alçada de les Penyes del Castellar, cap a l'E, es veu l'inici molt planer d'un barranc, el que serà més avall el torrent d'Aigua Pura (Aigua Puda segons l'ICC). En aquest tram planer del barranc, vora una dolina i al peu d'una roca, s'obre la boca de l'avenc.
Carregant mapa...
Per una boca de 2,5 metres de diàmetre es penetra en un pou que es va eixamplant, tot assolint a la cota - 14 els 5 metres de diàmetre, per minvar una mica en el tram inferior de l'únic pou que forma l'avenc. La cavitat es desenvolupa en una diàclasi NE-SO, observant-se en la paret NE unes canals força curioses i unes llastres de roca mig penjant de la paret.
L'avenc era conegut per un habitual informador de R. Amat i Carreras, un pastor anomenat Vallès. La primera exploració tingué lloc el dia 2 de setembre de 1924, durant la segona campanya duta a terme per Amat i els seus companys. Explica que l'indret on es troba l'avenc era un lloc habitual que els contrabandistes, en altra temps, feien servir d'amagatall de llurs mercaderies. Cap a 1957, Emili Sabaté (SES – CE Puigmal) localitza i explora la cavitat tot pensant que es tracta d'un avenc inèdit i, erròniament, el rebateja com Avenc del Pastor.
Encara no hi ha comentaris.
Sigues el primer en compartir la teva experiència!
Encara no hi ha exploracions registrades.
Registra la teva visita a aquesta cova!
Amat i Carreras, R. (1925).- “Sota el massís de Garraf. Campanya de l'any 1924” Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya 35 (363-364): 233-267. CEC. Barcelona Borràs, J. (1974).- Catálogo espeleológico del macizo de Garraf . Vol. II. 166 pp. Barcelona. <ol start="3"> Montoriol, J.; Muntan, L. (1961).- “Resultado de nuevas investigaciones sobre el karst del Pla de les Basses (Macizo de Garraf, Barcelona)” Speleon . T.12 (1-2): 35-53. Universidad de Oviedo. Coordenades i fotografies facilitades per Jordi de Cabo, extretes del blog “espeleo y fotografia”, post del dia 8 de març de 2015.