Avenc de la Llastra

Características

  • Tipo: Avenc
  • Municipio: Capafonts
  • Comarca: Baix Camp
  • Unidad: Muntanyes de Prades
  • Recorrido: 46 metros
  • Desnivel: 19 metros
  • Gran unidad: Serralada Prelitoral
  • Litología: Calcàries
  • Última revisión: 2018-06-08

Situación

Situats al poble de Capafonts, anirem a trobar una pista encimentada a l'entrada del poble venint des de la carretera de Mont-ral, que ben senyalitzada ens indica la font de la Llúdriga, en aquest punt trobem una primera cadena que prohibeix el pas als vehicles. Passats 200 metres travessarem el barranc del Ribatell, per a continuar aproximadament uns 700 metres on trobem un segon cadenat, seguint els pals indicadors ens portaran en un passeig de 10’ (altres 700 metres aproximadament) a l’ombrívol lloc de la Font de la Llúdriga, situat a l’esquerra del sentit de la marxa. La Font de la Llúdriga es un lloc emblemàtic, surgència que brolla del terra, i teòric naixement del riu Brugent. Llavors travessarem el riu i anirem coster amunt, lleugerament en diagonal cap a l'esquerra per l'espessa boixeda, fins a trobar un petit barranc, seguint-lo sempre amunt fins que aquest comença a fer-se més vertical, llavors ens desviarem a l'esquerra planejant fins un esperó rocós on trobarem el Forat del Vent Glaçat, remuntarem el rocam que hi ha davant de la boca i ens dirigirem a la base de la paret del cingle, anirem a l'esquerra on de seguida trobarem una esquerda que entra a la cinglera, aquesta ens porta a una altra esquerda perpendicular a l'anterior, cal seguir per l'esquerra, on s'ha de superar un ressalt d'uns 2 metres, un cop a dalt i uns metres més endavant trobarem l'entrada de l'avenc d'en Daniel, des de davant de la boca baixarem per sobre d'una roca llisa fins la base d'aquesta, on a la dreta trobarem una petita balma, seguirem endavant pel bosc baixant una mica per de seguida tornar a pujar en direcció a una curiosa roca que es veu des de lluny, anomenada “ el Pollet ”, entre aquesta roca i la base de la cinglera superior es troba la boca de la cavitat.

Carregant mapa...

Una boca d'1,87X0'87 metres dóna accés a un pou de 2,80 metres, la base està formada per una sala de 4,65X2,47 metres, la base en lleuger pendent ens porta fins una altra sala més àmplia però que a la dreta té un pou de -5,43 metres, mentre que davant hi ha un altre pou de -4,35 metres, ambdós pous es comuniquen per la base mitjançant un estret pas. Des de la base del pou de -4,35 metres una diàclasi baixa en fort pendent fins abocar-nos a un estret pou de -4,77 metres que ens situa a la base de la diàclasi, la qual té uns 6 metres de longitud.

Historia

D'aquesta cavitat no teníem cap mena de referència, la seva existència ens la va comunicar l'Albert Peixet de Capafonts, aquest la va localitzar en una de les freqüents prospeccions que realitza per la zona a la recerca de cavitats. A proposta d'ell li varem posat el nom de Forat del Vent Calent, ja que quan el va trobar era hivern i sortia un agradable vent calent per la boca. Tot i això varem observar que la cavitat ja havia estat explorada no feia massa temps, ja que hi havien forats realitzats amb trepant per posar-hi “ multimontis ”, desconeixent però qui havien estat els exploradors. També havíem constatat per les restes trobades, que aquesta cavitat havia estat un interessant jaciment arqueològic similar al de la cova d'en Daniel. Arran d'inserir la fitxa de la cavitat a l'Espeleoíndex, en Joan Pallisé es posà en contacte amb els administradors d'Espeleoíndex per facilitar-los més dades inèdites d'aquesta cavitat. La cavitat fou descoberta per en Joan Pallisé (SIS-CET) fent prospeccions per la zona durant el mes d'agost del 2014. El mateix dia de la seva localització, el 13-08-2014 s'efectuà una primera exploració fins arribar a la boca del darrer pou on l’estretor i la verticalitat de la diàclasi feien necessària una instal·lació. Durant l'exploració va aparèixer superficialment gran quantitat de ceràmica prehistòrica, amb bordons, ditades i fragments treballats amb figures geomètriques típiques dels vasos campaniformes, a banda de molts altres tant a la sala superior, al pas que davalla cap el segon pou, i al fons del mateix on també hi havia ceràmica i ossos. A destacar la troballa al peu d’una escletxa d’un petit vas d’uns 20 cm quasi sencer i ple de terra que es va deixar al seu lloc sense tocar-lo perquè els arqueòlegs el poguessin estudiar i recollir-lo. Posteriorment amb el Ramon Sendra (GEB), realitzaren una segona exploració el 09-11-2014, assolint el fons de la cavitat. El company Miquel Nebot de la FCE els posà en contacte amb la delegació territorial d'arqueologia i finalment el 18/10/15 efectuaren una nombrosa sortida d'arqueòlegs i espeleòlegs per acompanyar-los al jaciment i fer-ne el seu estudi. A la sortida amb els arqueòlegs els acompanyà la M. Adseries delegada territorial de la Generalitat i diversos arqueòlegs d'una empresa gironina i mentre estudiaven els jaciments, a la part superior localitzaren un os treballat en forma d'agulla força llarg i fi, un còdol vermell, a banda d'altres materials; mentre en paral·lel els companys Ramon Sendra i Enric Porcel (GEB) efectuaven la topografia adjunta. Posteriorment els passaren les coordenades i la situació cadastral per poder avançar amb els permisos de l'excavació. Més tard encara, hi tornaren el 21-02-2016 per prendre mesures de temperatura de la cavitat. En assabentar-nos de les activitats desenvolupades pels companys del GEB i de la SIS-CET, i de les quals no hi havia cap constància, hem cregut oportú recuperar el nom que li van posar els primers exploradors.

Topográficos

topo 0: Avenc de la LlastraVer imagen
Clic para ampliar
Imagen 1 de 2

Fotos

foto 0: Avenc de la LlastraVer imagen
Clic para ampliar
Imagen 1 de 7

Comentaris dels usuaris (0)

Encara no hi ha comentaris.

Sigues el primer en compartir la teva experiència!

Exploracions registrades (0)

Encara no hi ha exploracions registrades.

Registra la teva visita a aquesta cova!

Bibliografía

Dades inèdites, coordenades, topografia i fotografies facilitades per Albert Peixet de Capafonts, Juli Serrano (SIE-CEA) i Francesc Rubinat (ERE-CEC). Dades inèdites i topografia facilitades per Joan Pallisé.