A mitjans d'agost de 1907, en Serafí Alemany, pagès de l'Ordal, li comenta a l'Antoni Mir, de Can Guineu (Sant Sadurní d'Anoia) que feia cosa d'uns 35 anys havia vist al Sot d'Agulles un avenc que semblava important. En Mir, molt amic d'en Faura i Sans, li ho comunica i el dia 26 del mateix mes tots tres van a la boca i procedeixen a fer un sondeig, tot acordant procedir a l'exploració al cap de pocs dies, concretament el 4 de setembre

Arribat aquest dia es reuniren unes 50 persones al voltant de la boca, membres del Club Muntanyenc i diferent gent de la contrada. Els exploradors foren: M. Faura i Sans, J. M. Có de Triola, Dr. B. Serradell, A. Santamaria, P. Obiols i algun altre. Quan alguns estaven al primer replà, arribà Mn. Font i Sagué, que ben aviat es reuní amb ells i Faura li oferí l'honor de ser el primer en baixar la resta del pou. Aquesta va ser l'última exploració d'en Font i l'única en que es trobaren plegats Faura i Font.

Deu anys més tard, concretament el 9 de novembre de 1917, a iniciativa de Faura i del Dr. Zariquiey, decidiren commemorar el 10è aniversari de la primera exploració, aquesta ja feta des del Centre Excursionista de Catalunya i porten a terme la segona exploració.

Cap a 1935 i primers mesos de 1936, la Secció de Ciències del Club Muntanyenc Barcelonès, sota la direcció de N. Llopis Lladó, organitza tot un seguit de recerques a la zona de Vallirana i de l'Ordal i tornen a visitar l'avenc d'en Roca.

A partir de 1949, el recent creat GES – CMB, comença a visitar tot sovint la cavitat i totes les generacions posteriors fan d'ell un clàssic fins als nostres dies.

Cap als anys 1970 va començar l'activitat extractiva d'una pedrera (de fet són dues) a tot el sector N – NE del coll de l'Ordal i any a any el front de pedrera s'anava acostant a l'avenc d'en Roca. Fins hi tot quan hi havien voladures algunes pedres arribaven ben a prop de la boca. Cap a 1990 des de la Federació Catalana es va fer alguna tímida gestió amb l'ajuntament de Cervelló i la resposta, més o menys, va ser: No patiu !

Arribats al 2016, l'ajuntament de Cervelló rep la sol·licitud de permís per ampliar l'àrea extractiva. Davant d'això el poble es mobilitza i aconsegueix la convocatòria d'una consulta popular en contra de l'ampliació. El NO a la pedrera guanya amb escreix. Al mateix temps, la Federació Catalana d'Espeleologia crea una comissió en defensa de l'avenc d'en Roca i emet un informe concloent, avalat a més per algunes institucions científiques.

Han passat més de 8 anys i ens preguntem: Podem seguir sense patir ?

Segons ens informa el company Enric Porcel, a posteriori i a instància del grup municipal d'ERC de Cervelló, es va presentar una proposta demanant la moratòria de 50 anys per donar nous permisos a noves pedreres i a l'ampliació de les existents, la qual va ser aprovada pel Ple Municipal i així consta en acta.