Tot i la importància que havia tingut aquesta cavitat per la dimensió de la seva entrada, Collado i Sandoval (1999) diuen no haver pogut esbrinar el nom pel que se la coneix a la zona, encara que surt fotografiada en una postal de principi de segle XX, on es pot apreciar que l'entrada original tenia uns 9 metres d'ample i 18 metres d'alt aproximadament, abans que l'acció destructiva d'una constructora ensorrés totalment el gran pòrtic de la boca en fer els fonaments dels xalets. No se sap exactament quan es produí aquest fet, però fins els temporals de novembre del 1997 no es va destapar el que queda d'aquesta cova.
Tal i com indica J. de Valles (2010) en el seu catàleg, és més que probable que aquesta cavitat sigui la coneguda com a Cova de la Catedral, esmentada per J. Senent (1963) en el seu treball sobre la Cova de les Rates Penades.