Cova del Pebre

Cova marina de gran volum i de 29 m. de recorregut a Sitges (Garraf)

Sitges • Garraf29m1m

EspeleoWorld

Cova del Pebre

Cova marina de gran volum i de 29 m. de recorregut a Sitges (Garraf)

Sitges · Garraf

Länge: 29 m · Tiefe: 1 m

Aktueller Datensatz

https://espeleoworld.com/de/c/cova-del-pebre

Informationen können sich ändern. Koordinaten, Zugang, Wetter und Höhlenbedingungen vor dem Aufbruch immer prüfen.

Topografische Karte des Haupteingangs — Haupteingang · Topografische Karte ICGC

Eigenschaften

Typ: Cova
Gemeinde: Sitges
Region: Garraf
Einheit: Garraf, el
Länge: 29 Meter
Tiefe: 1 Meter
Haupteinheit: Serralada Litoral
Lithologie: Calcàries
Letzte Überprüfung: 2016-01-15

Lage

Cal deixar el vehicle a la corba que hi ha tot passat el km. 167 de la carretera C-31, creuar-la i seguir un camí de pescadors en direcció Vallcarca, en paral·lel a la carretera. A un centenar de metres es dirigeix, amb fort pendent cap a mar. Seguir la línia de la costa cap a ponent i al poc, enorme, es veu la boca de la cova. Els darrers metres cal nedar.

Eingänge

Koordinaten und Zugangsbedingungen vor dem Aufbruch immer überprüfen.

Cova del Pebre
Höhe: 0 m
41.234718, 1.850975
UTM 31T (ETRS89) 403708 4565450
Auf der Karte öffnen In Google Maps öffnen

Alle Eingänge als GPX herunterladen

Topografie

Bild anzeigen

Zum Vergrößern klicken

Bild 1 von 1

Fotos

Bild anzeigen

Zum Vergrößern klicken

Bild 1 von 5

Beschreibung

Gran boca (22 x 11 m.), dimensions que es van reduint lleugerament conforme es penetra en la galeria. Totalment negada fineix en una platja de graves arrodonides. Voluminosos blocs de despreniment al costat O i el terra ocupat per blocs grans igualment arrodonits i sorra omnipresent.
Restes de sediments terrestres i d'espeleotemes. Sembla ser una de les diverses surgències que es poden resseguir per les costes del Garraf.

Geschichte

De ben segur coneguda des de temps remots pels pescadors de la zona, els quals deurien aplicar-li aquest topònim del que no hem sabut trobar la procedència.
És citada per primera vegada per Faura i Sans en el seu Recull (1909) i en els darrers 40 anys surt geo-referenciada, per cert malament, als mapes de l'Editorial Alpina (i de retruc al mapa de l'ICGC), tot assignat-li un recorregut prou correcte de 23 metres.