Descobert i explorat per membres de la SES – CE Puigmal (Barcelona) cap a l'any 1959. Segons sembla va ser producte d'una exhaustiva desobstrucció a base de buidar el conducte dels blocs que el taponaven. Li van atorgar una fondària de 14 metres, encara que ben aviat s'anava omplint de blocs novament. Tenim notícies que el desaparegut espeleòleg Josep Castells i companys, a primers dels anys 1960's van dedicar moltes jornades a tornar-lo a desobstruir i deia que havia arribat a – 10 m. Pocs anys després, 1964/65, l'avenc baixava uns 5 o 6 metres i tothom que pujava per la drecera de la Serra dels Pins al passar per la boca tenien el costum de llençar pedres.
Quan J. Borràs el topografia (1972) ja només resten 3 metres d'avenc, pràcticament igual que a l'actualitat.
A l'arxiu de l'ERE – CEC, l'equip d'Espeleoíndex ha localitzat una “topografia” inèdita realitzada cap a 1961 per Ernest Barnés (ERE) i que li atorga 12 metres de fondària, la qual, a tall de curiositat acompanyem a la fitxa.