Avenc de la Bardissa

Bonic avenc de 18 m. de fondària a l'Ordal

Subirats • Alt Penedès25m18m

EspeleoWorld

Avenc de la Bardissa

Bonic avenc de 18 m. de fondària a l'Ordal

Subirats · Alt Penedès

Länge: 25 m · Tiefe: 18 m

Aktueller Datensatz

https://espeleoworld.com/de/c/avenc-de-la-bardissa

Informationen können sich ändern. Koordinaten, Zugang, Wetter und Höhlenbedingungen vor dem Aufbruch immer prüfen.

Topografische Karte des Haupteingangs — Haupteingang · Topografische Karte ICGC

Eigenschaften

Typ: Avenc
Gemeinde: Subirats
Region: Alt Penedès
Einheit: Ordal, muntanyes de l'
Länge: 25 Meter
Tiefe: 18 Meter
Haupteinheit: Serralada Litoral
Lithologie: Calcàries
Letzte Überprüfung: 2012-11-17

Lage

Un cop passat el coll de l'Ordal per la carretera N-340 en direcció a Vilafranca del Penedès s'inicia un llarg tram de la via; uns 650 metres després de passar el km. 1228 hi ha l'entrada d'una pista a la dreta, poc abans d'un pont i sota una línia d'alta tensió. A l'altra banda de la carretera hi ha un petit barranc que desguassa sota la carretera al torrent de la Creu d'Ordal. L'avenc es troba a mitja alçada sobre el vessant esquerre d'aquest barranc i en un indret molt embardissat.

Eingänge

Koordinaten und Zugangsbedingungen vor dem Aufbruch immer überprüfen.

Avenc de la Bardissa
Höhe: 458 m
41.391500, 1.862650
UTM 31T (ED 50) 405009 4583047
Auf der Karte öffnen In Google Maps öffnen

Alle Eingänge als GPX herunterladen

Topografie

Bild anzeigen

Zum Vergrößern klicken

Bild 1 von 1

Fotos

Bild anzeigen

Zum Vergrößern klicken

Bild 1 von 3

Beschreibung

L'accés es presenta amb una boca de 6 x 2,5 metres en forma d'embut selvàtic d'on sobresurt una figuera. Després de la primera rampa-ressalt, cal baixar un pou de 10 metres amb una boca estreta que s'eixampla immediatament.
A la base s'entra en coalescència amb dues xemeneies separades per un generós procés de reconstrucció. La xemeneia major té una alçada de 13,4 metres.

Geschichte

Descoberta i explorada per un grup d'aficionats del poble d'Ordal el 1977, restant la cavitat en l'anonimat fins que membres de la SIE – CEA van contactar amb un dels components del grup, en Joan Esteve, que els va acompanyar el 2 de març del 2009, procedint a la seva exploració i topografia.