Avenc d'en Roca
Eigenschaften
- Typ: Avenc
- Gemeinde: Cervelló
- Region: Baix Llobregat
- Einheit: Ordal, muntanyes de l'
- Länge: 136 Meter
- Tiefe: 56 Meter
- Haupteinheit: Serralada Litoral
- Lithologie: Calcàries
- Bio: Insecta / Coleoptera / Leiodidae Troglocharinus ferreri ferreri (Reitter, 1908) Aquest coleòpter és el més emblemàtic i abundant a les cavitats del Garraf – Ordal. Va ser recol·lectat, entre altra fauna, per Faura el dia de la primera exploració. Tot aquest material fou entregat al naturalista Felip Ferrer i Vert (1880-1956) per a fer una valoració. Ferrer va mostrar interès per aquell coleòpter i va enviar un exemplar, en no gaire bon estat, a Edmund Reitter (1845-1920), entomòleg austríac que el va descriure amb el nom Troglophyes (Troglocharinus) ferreri . El va col·locar dins del gènere ja existent Troglophyes i va crear un nou subgènere: Troglocharinus . Respecte a ferreri , Reitter el va dedicar a Felip Ferrer com la persona que li va fer arribar a les seves mans l'exemplar femella que li va servir per poder fer la descripció. Vés per on, en Ferrer, fent d'intermediari, es va emportar els honors. En Felip Ferrer va tenir una botiga modesta de taxidèrmia a la plaça Reial, on també es relacionava amb molts naturalistes i entomòlegs en les conegudes tertúlies que es feien a la rebotiga. Un dels tertulians habituals era l'Àngel Lagar. No confondre aquesta botiga amb la gran del Dr. Soler que va estar en actiu fins a finals del segle XX i on posteriorment es va allotjar durant uns anys el restaurant El Taxidermista . Tenim constància d'altres recol·leccions d'exemplars del Troglocharinus a la cavitat: 134 exemplars per Zariquiey el 4/ XI / 1917 1 exemplar per F. Porta el desembre de 1962 1 exemplar per R. Viñas el juny de 1963 42 exemplars per O. Escolà el 17 / XI / 1963 49 exemplars per J. Pere el desembre de 1965
- Letzte Überprüfung: 2024-10-20
Lage
Per Vallirana seguint la N-340 direcció Vilafranca del Penedès, just passar el Qm 1.230, ens desviarem a la sortida del Pla de Campaments, en la rotonda sortirem per l'antiga carretera que pujava al Coll de la Creu d'Ordal, en aquest punt seguirem a la dreta per la pista que porta a la Pedrera del Telègraf, després de recórrer 300 metres, ens desviarem a la dreta per una pista que segueix la carena vorejant la pedrera, després de recórrer 2 Qm des del Coll de la Creu d'Ordal arribarem a una cruïlla on seguirem per la dreta i als 2,29 Qm de recorregut total, deixarem el vehicle. En aquest punt al costat del camí hi ha una bassa on no sempre hi ha aigua, aquí s'inicia un camí descendent que després de 550 metres i un desnivell de 80 metres ens porta fins la cavitat.
També és pot accedir des de Corbera de Llobregat per la carretera BV-2425 en direcció a Gelida, just passar el Qm 2 en desviarem a l'esquerra pel carrer del Merlot fins arribar a la rotonda, en aquesta sortirem pel carrer Cabernet i el seguirem fins al final d'aquest, continuant tot seguit per la pista que passa pel Coll del Portell i puja al Puig d'Agulles. En el punt que s'inicia la forta pujada al Puig d'Agulles, ens desviarem a la dreta per una pista sense asfaltar que seguirem durant 420 metres, sempre per la pista principal, arribant al punt on trobarem a l'esquerra, la bassa i el camí que porta a l'Avenc d'en Roca.
Un pou de 13 metres ens situa en un replà de 3 x 4 metres, una nova vertical de 19 metres ens deixa en una sala de 14 x 16 metres i una alçada màxima de 20 metres la qual està molt concrecionada.
En el seu extrem sud un pou de tres metres ens porta a una sèrie de ressalts que entre mig de blocs ens situa fins a la cota -56 metres. Prop d'aquesta via, a uns 8 metres de distància i al peu de la paret Est, es troba un altre accés que mitjançant diversos ressalts ens situa a -46 metres de fondària.
Geschichte
A mitjans d'agost de 1907, en Serafí Alemany, pagès de l'Ordal, li comenta a l'Antoni Mir, de Can Guineu (Sant Sadurní d'Anoia) que feia cosa d'uns 35 anys havia vist al Sot d'Agulles un avenc que semblava important. En Mir, molt amic d'en Faura i Sans, li ho comunica i el dia 26 del mateix mes tots tres van a la boca i procedeixen a fer un sondeig, tot acordant procedir a l'exploració al cap de pocs dies, concretament el 4 de setembre
Arribat aquest dia es reuniren unes 50 persones al voltant de la boca, membres del Club Muntanyenc i diferent gent de la contrada. Els exploradors foren: M. Faura i Sans, J. M. Có de Triola, Dr. B. Serradell, A. Santamaria, P. Obiols i algun altre. Quan alguns estaven al primer replà, arribà Mn. Font i Sagué, que ben aviat es reuní amb ells i Faura li oferí l'honor de ser el primer en baixar la resta del pou. Aquesta va ser l'última exploració d'en Font i l'única en que es trobaren plegats Faura i Font.
Deu anys més tard, concretament el 9 de novembre de 1917, a iniciativa de Faura i del Dr. Zariquiey, decidiren commemorar el 10è aniversari de la primera exploració, aquesta ja feta des del Centre Excursionista de Catalunya i porten a terme la segona exploració.
Cap a 1935 i primers mesos de 1936, la Secció de Ciències del Club Muntanyenc Barcelonès, sota la direcció de N. Llopis Lladó, organitza tot un seguit de recerques a la zona de Vallirana i de l'Ordal i tornen a visitar l'avenc d'en Roca.
A partir de 1949, el recent creat GES – CMB, comença a visitar tot sovint la cavitat i totes les generacions posteriors fan d'ell un clàssic fins als nostres dies.
Cap als anys 1970 va començar l'activitat extractiva d'una pedrera (de fet són dues) a tot el sector N – NE del coll de l'Ordal i any a any el front de pedrera s'anava acostant a l'avenc d'en Roca. Fins hi tot quan hi havien voladures algunes pedres arribaven ben a prop de la boca. Cap a 1990 des de la Federació Catalana es va fer alguna tímida gestió amb l'ajuntament de Cervelló i la resposta, més o menys, va ser: No patiu !
Arribats al 2016, l'ajuntament de Cervelló rep la sol·licitud de permís per ampliar l'àrea extractiva. Davant d'això el poble es mobilitza i aconsegueix la convocatòria d'una consulta popular en contra de l'ampliació. El NO a la pedrera guanya amb escreix. Al mateix temps, la Federació Catalana d'Espeleologia crea una comissió en defensa de l'avenc d'en Roca i emet un informe concloent, avalat a més per algunes institucions científiques.
Han passat més de 8 anys i ens preguntem: Podem seguir sense patir ?
Segons ens informa el company Enric Porcel, a posteriori i a instància del grup municipal d'ERC de Cervelló, es va presentar una proposta demanant la moratòria de 50 anys per donar nous permisos a noves pedreres i a l'ampliació de les existents, la qual va ser aprovada pel Ple Municipal i així consta en acta.
Topografie
Fotos
Benutzerkommentare (0)
Noch keine Kommentare.
Seien Sie der Erste, der seine Erfahrung teilt!
Registrierte Erkundungen (0)
Noch keine Erkundungen registriert.
Registrieren Sie Ihren Besuch in dieser Höhle!
Bibliografie
- Aragonès i Valls, Enric (2010).- “ N. Font i Sagué i el Club Muntanyenc (1907-1909)” Muntanya (888): 6-11. Centre Excursionista de Catalunya.
- Aragonès i Valls, Enric (2010).- “Primera exploració de l'avenc d'en Roca” Muntanya (888): 12. Centre Excursionista de Catalunya.
- Escolà, Oleguer (1969).- “La contribució dels espeleòlegs al coneixement del gènere Troglocharinus Reitt.” Espeleòleg (8): 293-301. ERE – CEC
- Faura i Sans, Marià (2010).- “¡Un altre avenc! Muntanya (888): 13-17. Centre Excursionista de Catalunya.
- Ferrer, Victor (2006).- Avencs de Garraf i d'Ordal : 152 pp. Edició de l'autor. Barcelona.
- Font i Sagué, Norbert (1907).- “L'Avenc d'en Roca”. Sota Terra I: 53-63. Club Montanyenc. Barcelona.
- Llopis Lladó, N. (1941).- “Morfología e hidrología subterránea de la parte oriental del macizo kárstico de Garraf (Barcelona)” Estudios Geográficos 2 (4): 413-466. Madrid
- Lloret Prieto, J (1974).-“El avenc d'en Roca” GOURS (2):43-47. GEFOMA. Barcelona.
- Rubinat, F. (1981).-“Catàleg Espeleològic del Massís de Garraf. Unitat septentrional”. GOURS (8):45-75. GEFOMA. Barcelona.
- Rubinat, F. (2004).-“Catàleg Espeleològic del Massís de l'Ordal”. Espeleosie (monogràfic):1-117. SIE-CE Àliga. Barcelona.
- Valles, Jordi de (2017).- Catàleg Espeleològic de Catalunya: Baix Llobregat. Volum 6: 468 pp. Espeleo Club de Gràcia / Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.
- Vives, Salvador (1972).- “Topografies subterrànies al C E de Terrassa”. Comunicaciones del 2º Simposium de Metodología Espeleológica. SIE – CE Àliga. Barcelona.
- Actualització de la fitxa i ampliació de dades (juny 2024) incloent totes les topografies que coneixem, inclosa una d'inèdita de finals de 1954 trobada a l'arxiu ERE – CEC.
- Fotografies de la primera exploració extretes de l'Arxiu Fotogràfic del CEC. Recull de fotografies de diferents autors.