Foradades de la Soleia

Els cingles del camí de la Soleia estan plens de balmes i petits forats, molts sense un nom conegut. Uns d'ells formen una petita galeria, al principi de la qual queda coberta per una alzina, ja morta. Estan situats al final de la Paret Gran, en el cingle que hi ha després d'una curta, estreta i dreta canal, equipada a vegades amb una corda. L'any 1987 van ser topografiats i batejats com a Foradades de la Soleia per part del Xavier Badiella i el Miquel Àngel Martínez (SIS - CET). Però no és l'únic nom que reben. Segons el testimoni d'excursionistes històrics de Sant Llorenç del Munt, abans dels anys 50 aquests forats van servir com a seu de nius de diverses aus. Alguns testimonis apunten que, fins i tot, en el seu conducte van fer el niu una parella d'àligues i, per això, l'anomenaven els Forats de les Àligues. No obstant, l'antiga existència d'un niu d'àligues a la petita cavitat no ha pogut ser confirmada pels biòlegs i seguidors d'aus del Parc Natural. En tot cas, molt aprop dels forats si és conegut que uns caçadors van fer un petit bassal per recollir l'aigua que regalima des de la Paret Gran. Es tracta de la font de les Àligues.