Cova Negra de Corçà

特征

类型: Cova
市镇: Àger
地区: Noguera
单位: Montsec d'Ares
长度: 325 米
深度: 76 米
主要单位: Prepirineu
岩性: Calcàries
最后审核: 2012-11-17

位置

Per la pista asfaltada que des d'Àger puja cap al coll d'Ares, en arribar als plans de Badia agafarem la pista de l'esquerra en direcció  a la font de l'Hospital i a l'antic monestir de Sant Llorenç (actualment enrunat), seguint  la pista fins el final arribarem a un gran pla situat al Sud de la Trona. Des d'aquí i pel costat Oest del pla, surt un corriol en direcció a les diverses vies d'escalada de l'anomenada paret de Catalunya. Un cop a peu de cingle només hem de seguir aquest en direcció Oest fins arribar a la cova. També s'hi pot anar per Corçà i el Mas de Carlets, en arribar a aquest últim ja veurem la boca, malauradament en l'actualitat els antics camins són perduts i s'ha d'anar camp a través.

Carregant mapa...

La <strong style="font-family: yui-tmp;"></strong>boca de 4x9 metres s'obre uns metres per sobre de la base del cingle, un cop a l'interior la cova es bifurca durant 14 metres per retrobar-se a l'inici d'un pendent on es troben restes del neolític.   La galeria segueix baixant fins arribar a un ressalt de 4 metres. Un cop superat aquest, trobem algunes interseccions de diaclàsis  abans de prosseguir per un conducte rectilini que ens durà fins a una sala on hi trobem un important procés litogènic. La galeria segueix baixant fins acabar curullada pels sediments, abans però trobem un pou de 5 metres  que ens situa en una galeria en pendent que ens durà al punt més baix de la cavitat. La cova té un desnivell de 76 metres (+3/-73) i 325 metres de recorregut.

历史

Cavitat coneguda d'antic, a l'interior es conserven les cites deixades pels alguns dels seus exploradors cal destacat algunes d'elles en part per la seva bona cal·ligrafia “Bellmunt, 8 de juliol de 1765”, “Antón Rosso d'Ager 1765”, “Ezpeleta 1779”. També hi ha un interessant jaciment arqueològic, havent-se realitzat algunes excavacions per extreure material. El 4 de novembre de 1956 es visitada per E. Boixadera.