Avenc del Tinc-ca-tinc

La boca quadrangular dóna pas a un pou de 2 metres d'amplada mitjana per 8 metres llargada, la qual va augmentant conforme es profunditza. Aquest pou presenta una vertical de 22 metres i la seva base és considerablement allargada tot seguint la diàclasi principal de direcció E36N – 036S. Del peu de la vertical, ocupat per un important con d'enderrocs, surten dos forts pendents de materials clàstics; cap al NE té 15 metres de longitud i presenta el sostre i les parets bellament decorades per formacions estalactítiques. La galeria SO, després d'un desnivell vertical de 4 metres, baixa en pendent de 40º fins a la boca d'un nou pou, de 5 metres verticals que incideix sobre una nova sala de secció allargada pràcticament en el mateix sentit que la resta de l'avenc. Aquesta nova sala no és més que la part inferior de l'única cavitat, la qual es troba multipartida per les acumulacions clàstiques. El procés reconstructiu és representat per una gran colada parietal a la part central de la base del pou d'entrada, i una considerable quantitat d'estalactites i estalagmites blanques de mides regulars, entre les quals es troben algunes excèntriques i isotubulars, a més de boniques cristal·litzacions en agulla. Sembla que el seu origen és degut a l'erosió o dissolució d'un tram de calcàries, pràcticament desaparegut, dins del paquet d'esquists predominants a la zona. En una topografia posterior (SIS – CET, 1978), apareix una saleta lateral a la que s'arriba mitjançant un pas estret situat al peu del pou d'entrada i que no sembla reflectida en la primera topografia.