A l'alçada del quilòmetre 22 de la carretera T-704 (Vilaplana a la Febró) i a 180 metres de la cruïlla amb la carretera TV-7092 (desviament a l'Alforja), surt una pista del costat N de la carretera que es dirigeix als avencs de la Febró, estan senyalitzat en tot moment per cartells indicadors. Quan arribem al coll de l'Agustens seguirem recte, la pista comença a baixar, fa un gir a la dreta i una mica més endavant gira a l'esquerra, en aquest punt hi ha una entrada que ens situa en un sender que ens apropa als avencs i coves de la Febró, les voregem i seguim endavant, en una bifurcació agafem la variant que remunta un turó, i continuem fins unes roques en disposició circular amb un piló central foradat (potser d’un antic rètol), pocs metres endavant a l’esquerra del camí veiem una gran fita que ens orienta entre la vegetació, cap a una depressió paral·lela al cingle on s’ubica la boca de la cavitat. A uns 70 metres al SO de la Roca del Marçà. En total uns 20 o 25 minuts de camí.
Carregant mapa...
La boca és en forma de cova i es va estrenyent ràpidament fins a donar a una sala molt baixa, on trobem el primer pou de -6 metres, a la base trobem una àmplia galeria que en dos ressalts baixa fins als -23 metres, donant a una galeria que creua perpendicularment. Al llarg d'aquesta hi trobem 4 pous que donen al pis inferior. Remuntant per la banda E, d'aquesta galeria, arribem a una sala concrecionada que dóna mitjançant dos passos d'estreps, a una nova sala situada al mateix nivell de la boca. Situats de nou a la galeria perpendicular, si seguim per la banda O, superem uns blocs fins a trobar una nova galeria de direcció gairebé S; aquesta, de 70 metres de recorregut, dóna primer a una sala, i després a una altra sala que té una galeria inferior, en un extrem de la qual s'obre un estret pou de -8 metres, que comunica també amb el pis inferior (nº 5 de la topografia). Al pis inferior, s'hi pot accedir a més de pel pou de -8 metres, pels 4 pous anteriorment esmentats. El situat més a l'O (nº 4 a la topografia) té -28 metres directes. El següent (nº 3), es troba just a l'encreuament de la galeria d'entrada amb la diàclasi perpendicular, i té uns ressalts entre blocs fins a donar a una vertical de -21 metres. El pou (nº 2) es troba en la mateixa galeria perpendicular, en direcció E, després de passar una gatera a mà esquerra. Aquest pou té -17 metres amb un replà a -10. El darrer pou es troba al final de la galeria per la banda E; aquest té -8 metres i ens situa en una sala plena de blocs on la cavitat continua per dos costats. Seguint en direcció S, cal davallar primer uns blocs i remuntar després una rampa fins arribar a una sala amb el terra cobert de grans blocs i el sostre pla, on hi dóna un dels pous del pis superior (nº 5), en aquesta zona els blocs són força inestables. El final d'aquesta sala dóna a un nou pis inferior, que s'hi pot arribar directament baixant un pou d'11 metres, o per una galeria de nivell intermig que també hi comunica. Aquest nou pis inferior és de grans dimensions i segueix direcció S, de primer remuntant i després tornant a baixar, fins a donar a una gatera de 30 metres de recorregut que acaba fent-se impenetrable. Abans d'entrar en aquesta gatera, es troba una galeria superior que acaba en una sala notablement concrecionada. Situats de nou a la primera sala del pis inferior (base del pou nº 1), seguim en direcció N, la galeria es bifurca i més endavant es torna a retrobar. Les dues galeries són força incòmodes pels passos estrets al llarg del seu recorregut. Després la galeria segueix en direcció NO, fins arribar a una sala. Aquest punt, és la base del pou de -28 metres (nº4). Aquesta sala és en realitat una galeria de grans dimensions que segueix primer en direcció NE i després en direcció N. Als 10 metres hi trobem uns grans blocs, d'entre mig d'ells, surt a mà dreta una galeria que puja fins a una sala, on trobem la base del pou de -17 metres del pis superior (nº 2). Tornant a la galeria principal, seguim fins a trobar una altra sala força concrecionada. D'aquí surten diverses galeries que comuniquen entre si mitjançant una galeria de direcció NO que les enllaça. Seguint-les en direcció E, s'arriba a una sala de 15 metres de llargada amb un fort pendent. Mentre que en direcció O, trobem un pou de -8 metres, davallat el qual arribem a la màxima fondària de la cavitat a -53 metres respecte la boca d'entrada. Des d'aquest punt la galeria segueix en direcció N, fins a quedar obstruïda pel despreniment de blocs. El recorregut total de la cavitat és de 718 metres.
La cavitat fou descoberta casualment l'any 1970 per membres del GIEM (Grup d'Investigacions Espeleològiques de Montblanc), quan aquest es dirigien a visitar els avencs i coves de La Febró. Aquests davallaren el primer pou i exploraren el pis superior, fent un croquis topogràfic, i també sondejaren els pous que donen al pis inferior. Posteriorment, un dels membres que participà en l'exploració, en Joan Pallisé, entrà a formar part del SIS del CE terrassa, aquest els informà de l'existència d'aquesta cavitat, llavors la van explorar i topografiar, però la topografia no es va acabar i a més la van perdre. Alguns anys més tard, entre el desembre de 1981 i febrer de 1982 la SIS del CET hi torna de nou i fan una nova topografia.
No comments yet.
Be the first to share your experience!
No explorations registered yet.
Register your visit to this cave!
Beltran i Taules, Jesús; Badiella i Noguera, Eduard.(1982).-”L'Avenc del GIEM”. SIS (9):29-31. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa, quarta època -juliol 1982-nº29. Cardona i Oliván, Ferran.(1990).-”El sistema mediterrani i la depressió central”. Grans Cavitats de Catalunya (segon volum):359-361. Espeleo Club de Gràcia. Coordenades i fotografies extretes del blog “www.espeleobloc.com.es” post del dia 27/2/2012.