Accedirem
per la boca situada al S (4 x 1 m.). L'altra boca principal es troba
a 2 metres i té un gran bloc encastat al mig. Davallant un pou de
6,50 metres arribem a una sala on podem continuar per les galeries
actives o anar per les fòssils. Per anar pel riu baixarem uns 8
metres de rampa i ens ficarem al gèlid riu que circula amb molta
rapidesa degut al fort pendent. Anirem aigües avall des de
l'esmentada sala i als 18 metres trobarem una bifurcació, a la de la
dreta se'ns barra el pas als 7 metres per l'estretor del conducte,
encara que el riu s'escola amb facilitat.
La
galeria de l'esquerra continua amb la mateixa morfologia: ressalts de
blocs solts, amplada d'1 a 2 metres i alçada de 2 metres. Una
trentena de metres més endavant arribem a un petit eixamplament on
s'uneix una galeria paral·lela que ve de la galeria de la dreta
abans esmentada. A la dreta, i observant un lloc de sostre baix per
on s'escola l'aigua, una desobstrucció va permetre avançar uns 10
metres més per les fredes aigües. Continuant aigües avall
avançarem 40 metres més fins a la cota – 49, on en el contacte
amb les fil·lites el pas es fa quasi impracticable i es fica per un
possible sifó.
Tornant
a la sala d'entrada, a la base del pou i a l'esquerra veurem dues
galeries una mica més altes. Als 4 metres trobarem la primera,
pujarem 5 metres i després una gatera gira a la dreta fent-se
impracticable als 2 metres.
A
la segona galeria, de trànsit còmode, pujarem dos petits ressalts i
arribarem a una saleta on trobarem una galeria que es dirigeix al SE,
anant a buscar el riu. Aquesta galeria és rectilínia i té uns 25
metres. Mitjançant dos conductes que convergeixen formant una
finestra, enllaça amb el riu subterrani. Si avancem cap a la dreta a
contracorrent i en direcció O, als 7 metres veurem un petit meandre
sec a la dreta, que fa un parell de girs per tornar-se impenetrable.
Remuntant
el riu, a 15 metres trobem una petita cascada, unes quantes
formacions i un eixamplament a la dreta. Seguidament ve una segona
cascada, dos metres més endavant el riu sifona impedint el pas.
Tornant
a la finestra d'accés al riu, agafarem riu avall i a uns 15 metres
de recorregut la cavitat gira 90º cap a l'esquerra, 11 metres més
enllà torna a girar 90º també cap a l'esquerra i 28 metres després
arribem a una cascada (R.1) per la que connectem amb la sala
d'entrada ja descrita.
Tornant
a la saleta on hem trobat la galeria de 25 metres d'accés al riu,
observem una xemeneia a la nostra dreta, per ella pujarem 6,50 metres
per trobar un parell de gateres molt estretes que fineixen als 2
metres de recorregut.
Des
de la saleta seguirem una còmoda galeria durant uns 10 metres, punt
on trobem a la nostra esquerra dues continuacions que finalitzen als
pocs metres. Continuant 10 metres més per una galeria que té vàries
comunicacions, per la nostra esquerra amb una altra galeria
paral·lela situada en un pla superior. Aquesta galeria de 10 metres
acaba per la banda dreta en una gatera de 5 metres.
Al
final a l'esquerra connectem amb la galeria paral·lela. En aquest
punt, a la nostra dreta, hi ha un pas estret que seria convenient
obrir-lo amb mètodes expeditius, car bufa un fort corrent d'aire,
sent el punt de la hipotètica connexió amb el Forat nº 3 de
l'Embut. Seguint la galeria, aquesta es va fent estreta i va pujant
amb petits ressalts fins a sortir per una estretíssima gatera a
l'exterior per la que resulta ser la cota més alta (± 0 m.).
Des de l'estació del cremallera de
Núria i passant per darrera del santuari pujarem pel camí que passa
pel costat de la zona d'acampada, més endavant creuarem el torrent
de Finestrelles, a la primera bifurcació anirem cap a la dreta i a
la segona cap a l'esquerra, cap al Puigmal, pujant pel camí que
passa a la dreta de la coma de l'Embut, un xic per sobre d'ell. En el
moment que el corriol torna a creuar el torrent, girarem a la dreta
seguint el llit del torrent i de seguida es troba el forat nº 1 i la
seva bonica cascada.
Si seguim torrent avall trobarem la
boca del Forat nº 3 de l'Embut al vessant esquerre del barranc a
pocs metres per damunt de la llera i poc abans d'arribar als estrets
i en una zona de fort pendent amb herba i roques. Des d'aquí i
seguint la llera aigües avall, trobarem ben aviat les dues boques
principals del Forat nº 4 de l'Embut. La cavitat presenta una segona
boca molt estreta a uns 15 metres al SO remuntant el pendent del
torrent i amagada entre roques.
Tot el sistema de cavitats
(concretament els que ara es cataloguen com Forat nº 1 i nº 4 de
l'Embut) són coneguts des de temps remots, encara que no s'esmenten
en els catàlegs antics i la seva història és un tant complicada.
El Forat de l'Embut, diguem-ne clàssic, és el nº 4, però en una
postal antiga (1921) de la vall de Núria, apareix fotografiat el que
ara es coneix com a nº 1.
Les primeres exploracions
espeleològiques conegudes són les portades a terme per membres del
GES – CMB el juliol del 1953 que citen el Forat de l'Embut (- 20
m.) i hi tornen al setembre del mateix any, visitant també 'una
cova prop de l'Embut' (podria ser la que posteriorment es va
batejà com Coves del Catau de lÓs ?). De tota aquesta informació
només tenim la referència pel llibre d'activitats del GES, sense
cap més dada.
No hi van tornar fins l'octubre del
1956 que van fer una topografia (Embut nº 4) la qual restà inèdita
fins que apareix al Catàleg Espeleològic de Catalunya (nº 4,
1980), formant part d'una composició molt confusa amb la feta l'any
1971 (Speleon 22, 1976) per Vendrell i Filbà.
No és però fins l'any 1964 que,
Alexandre Carreras (GEB) publica les primeres dades sobre el sistema
de l'Embut, en un article bàsicament dedicat a la hidrogeologia del
fenomen i publicat a Cavernas nº 3.
Tornant a l'Embut nº 1, el situat
més amunt, no es tenen notícies espeleològiques d'ell i sembla que
cap a principi dels anys 1950's es va tapar, amb la qual cosa tot el
riu s'engolia pel Forat nº 4, però cap al juny del 1971 es va obrir
un gran esvoranc al mig de la llera que baixava uns 20 metres de
fondària (Embut nº 2) i engolia l'aigua, però cap als anys 1980's
es va taponar totalment i l'aigua va tornar a entrar per l'Embut nº
4.
Mentrestant, i en el decurs d'unes
visites a l'Embut nº 4 durant l'estiu del 1968, membres de la SIE –
CEA van trobar una petita esquerda sobre el vessant esquerre del
torrent, la qual van desobstruir i exploraren, pel que sembla, d'una
forma parcial. La van batejar amb el nom de Forat d'en Bes,
però segons ens comenta l'amic Antoni Ferro (SIE) és el que ara es
cataloga com Embut nº 3.
Entre 2006 i 2008 membres del GE
Badalona i altres companys han anat revisant i topografiant de nou
totes les cavitats de la zona, actualitzant totes les dades i es van
publicar al volum 3 del Catàleg Espeleològic de Catalunya (Jordi de
Valles, 2009).
Copyright © Espeleoworld 2022.