Espeleo World

Forat Nº4 de l'Embut

La principal i més coneguda cavitat del sistema de l'Embut amb 371 m. de recorregut (Núria)


Accedirem per la boca situada al S (4 x 1 m.). L'altra boca principal es troba a 2 metres i té un gran bloc encastat al mig. Davallant un pou de 6,50 metres arribem a una sala on podem continuar per les galeries actives o anar per les fòssils. Per anar pel riu baixarem uns 8 metres de rampa i ens ficarem al gèlid riu que circula amb molta rapidesa degut al fort pendent. Anirem aigües avall des de l'esmentada sala i als 18 metres trobarem una bifurcació, a la de la dreta se'ns barra el pas als 7 metres per l'estretor del conducte, encara que el riu s'escola amb facilitat.
La galeria de l'esquerra continua amb la mateixa morfologia: ressalts de blocs solts, amplada d'1 a 2 metres i alçada de 2 metres. Una trentena de metres més endavant arribem a un petit eixamplament on s'uneix una galeria paral·lela que ve de la galeria de la dreta abans esmentada. A la dreta, i observant un lloc de sostre baix per on s'escola l'aigua, una desobstrucció va permetre avançar uns 10 metres més per les fredes aigües. Continuant aigües avall avançarem 40 metres més fins a la cota – 49, on en el contacte amb les fil·lites el pas es fa quasi impracticable i es fica per un possible sifó.
Tornant a la sala d'entrada, a la base del pou i a l'esquerra veurem dues galeries una mica més altes. Als 4 metres trobarem la primera, pujarem 5 metres i després una gatera gira a la dreta fent-se impracticable als 2 metres.
A la segona galeria, de trànsit còmode, pujarem dos petits ressalts i arribarem a una saleta on trobarem una galeria que es dirigeix al SE, anant a buscar el riu. Aquesta galeria és rectilínia i té uns 25 metres. Mitjançant dos conductes que convergeixen formant una finestra, enllaça amb el riu subterrani. Si avancem cap a la dreta a contracorrent i en direcció O, als 7 metres veurem un petit meandre sec a la dreta, que fa un parell de girs per tornar-se impenetrable.
Remuntant el riu, a 15 metres trobem una petita cascada, unes quantes formacions i un eixamplament a la dreta. Seguidament ve una segona cascada, dos metres més endavant el riu sifona impedint el pas.
Tornant a la finestra d'accés al riu, agafarem riu avall i a uns 15 metres de recorregut la cavitat gira 90º cap a l'esquerra, 11 metres més enllà torna a girar 90º també cap a l'esquerra i 28 metres després arribem a una cascada (R.1) per la que connectem amb la sala d'entrada ja descrita.
Tornant a la saleta on hem trobat la galeria de 25 metres d'accés al riu, observem una xemeneia a la nostra dreta, per ella pujarem 6,50 metres per trobar un parell de gateres molt estretes que fineixen als 2 metres de recorregut.
Des de la saleta seguirem una còmoda galeria durant uns 10 metres, punt on trobem a la nostra esquerra dues continuacions que finalitzen als pocs metres. Continuant 10 metres més per una galeria que té vàries comunicacions, per la nostra esquerra amb una altra galeria paral·lela situada en un pla superior. Aquesta galeria de 10 metres acaba per la banda dreta en una gatera de 5 metres.
Al final a l'esquerra connectem amb la galeria paral·lela. En aquest punt, a la nostra dreta, hi ha un pas estret que seria convenient obrir-lo amb mètodes expeditius, car bufa un fort corrent d'aire, sent el punt de la hipotètica connexió amb el Forat nº 3 de l'Embut. Seguint la galeria, aquesta es va fent estreta i va pujant amb petits ressalts fins a sortir per una estretíssima gatera a l'exterior per la que resulta ser la cota més alta (± 0 m.).

  • Tipo: Avenc
  • Municipi: Queralbs
  • Comarca: Ripollès
  • Unitat: Alt Freser
  • Recorregut: 371 metres
  • Desnivell: 49 metres
  • Granunitat: Pirineu Axial
  • Litologia: Marbres
  • Bio:
  • Última revisió: 2015-05-20 14:05:24

Situació


Des de l'estació del cremallera de Núria i passant per darrera del santuari pujarem pel camí que passa pel costat de la zona d'acampada, més endavant creuarem el torrent de Finestrelles, a la primera bifurcació anirem cap a la dreta i a la segona cap a l'esquerra, cap al Puigmal, pujant pel camí que passa a la dreta de la coma de l'Embut, un xic per sobre d'ell. En el moment que el corriol torna a creuar el torrent, girarem a la dreta seguint el llit del torrent i de seguida es troba el forat nº 1 i la seva bonica cascada.
Si seguim torrent avall trobarem la boca del Forat nº 3 de l'Embut al vessant esquerre del barranc a pocs metres per damunt de la llera i poc abans d'arribar als estrets i en una zona de fort pendent amb herba i roques. Des d'aquí i seguint la llera aigües avall, trobarem ben aviat les dues boques principals del Forat nº 4 de l'Embut. La cavitat presenta una segona boca molt estreta a uns 15 metres al SO remuntant el pendent del torrent i amagada entre roques.

Història


Tot el sistema de cavitats (concretament els que ara es cataloguen com Forat nº 1 i nº 4 de l'Embut) són coneguts des de temps remots, encara que no s'esmenten en els catàlegs antics i la seva història és un tant complicada. El Forat de l'Embut, diguem-ne clàssic, és el nº 4, però en una postal antiga (1921) de la vall de Núria, apareix fotografiat el que ara es coneix com a nº 1.
Les primeres exploracions espeleològiques conegudes són les portades a terme per membres del GES – CMB el juliol del 1953 que citen el Forat de l'Embut (- 20 m.) i hi tornen al setembre del mateix any, visitant també 'una cova prop de l'Embut' (podria ser la que posteriorment es va batejà com Coves del Catau de lÓs ?). De tota aquesta informació només tenim la referència pel llibre d'activitats del GES, sense cap més dada.
No hi van tornar fins l'octubre del 1956 que van fer una topografia (Embut nº 4) la qual restà inèdita fins que apareix al Catàleg Espeleològic de Catalunya (nº 4, 1980), formant part d'una composició molt confusa amb la feta l'any 1971 (Speleon 22, 1976) per Vendrell i Filbà.
No és però fins l'any 1964 que, Alexandre Carreras (GEB) publica les primeres dades sobre el sistema de l'Embut, en un article bàsicament dedicat a la hidrogeologia del fenomen i publicat a Cavernas nº 3.
Tornant a l'Embut nº 1, el situat més amunt, no es tenen notícies espeleològiques d'ell i sembla que cap a principi dels anys 1950's es va tapar, amb la qual cosa tot el riu s'engolia pel Forat nº 4, però cap al juny del 1971 es va obrir un gran esvoranc al mig de la llera que baixava uns 20 metres de fondària (Embut nº 2) i engolia l'aigua, però cap als anys 1980's es va taponar totalment i l'aigua va tornar a entrar per l'Embut nº 4.
Mentrestant, i en el decurs d'unes visites a l'Embut nº 4 durant l'estiu del 1968, membres de la SIE – CEA van trobar una petita esquerda sobre el vessant esquerre del torrent, la qual van desobstruir i exploraren, pel que sembla, d'una forma parcial. La van batejar amb el nom de Forat d'en Bes, però segons ens comenta l'amic Antoni Ferro (SIE) és el que ara es cataloga com Embut nº 3.
Entre 2006 i 2008 membres del GE Badalona i altres companys han anat revisant i topografiant de nou totes les cavitats de la zona, actualitzant totes les dades i es van publicar al volum 3 del Catàleg Espeleològic de Catalunya (Jordi de Valles, 2009).

Topos

topo Forat Nº4 de l'Embut

Media

foto Forat Nº4 de l'Embutfoto Forat Nº4 de l'Embutfoto Forat Nº4 de l'Embutfoto Forat Nº4 de l'Embutfoto Forat Nº4 de l'Embutfoto Forat Nº4 de l'Embutfoto Forat Nº4 de l'Embutfoto Forat Nº4 de l'Embut

Biblio

  1. Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1980).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 4 (el Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà). 296 pp. Ed. Políglota. Barcelona.
  1. Cardona, F. (1989).- Grans cavitats de Catalunya (Vol. 1: La Serralada pirinenca): 198 pp. Espeleo Club de Gràcia. Barcelona.
  1. Carreras, A. (1964).- “Los fenómenos kársticos del valle de Núria”. Cavernas (3): 102-112. Grup d'Espeleologia de Badalona
  1. Cutrona, R.; Bes, A. (1969).- “Forats de l'Embut i Forat d'en Bes”. EspeleoSie (4): 13-15. SIE – Centre Excursionista Àliga. Barcelona.
  1. Géraud, Ph. (1978).- “L'Avenc del riu de Núria”. L'Echo des Cavernes (2): 7-9. Société Spéléologique de Plantaurel.
  1. Valles, J. de (2009).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: 381 pp. Espeleo Club de Gràcia / Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.
  1. Vendrell, M.; Filbà, Ll. (1976).- “Sistema kárstico del Embut del Puigmal (Núria)”. Speleon (22): 115-122. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.
  • Fotografies extretes del blog: espeleobloc.blogspot (apunt del 19-10-2009)