La
boca de l'avenc està orientada al N20O, té 13 metres de llargada
per 4,50 d'amplada. Des del costat N, es baixen verticalment 23
metres. La base del pou es troba ocupada per blocs de mida petita,
detritus vegetal i una gran quantitat de guano que en alguns assoleix
els 2 metres de gruix. Cap al costat S de la planta, hi trobem
enormes blocs com a mostra d'un procés clàstic. Al dessota es troba
una petita sala, a l'extrem de la qual s'obre una gatera vertical,
seguida per un petit pou que s'ajunta lateralment al segon pou de la
cavitat.
Si
es penetra pel pou situat a l'extrem N de la base del primer pou, es
baixen 18 metres fins arribar a una rampa de materials clàstics
situada a -46 metres. Al seu fons hi trobem una sala de 17 metres
d'alçada en la qual s'observa un procés litogènic. Al seu extrem
existeix un petit pas entre els materials clàstics que permet baixar
fins a -54 metres.
Des de Bellver de Cerdanya ens dirigirem fins el llogaret de Santa Magdalena, des d'ací cal seguir un camí que guanya alçada ràpidament, en arribar al punt en que aquest camí descendeix, cal baixar fins al torrent de Gavarret i tornar a pujar pel vessant oposat, per arribar al poc temps a la boca de l'avenc. La cavitat es localitza en un paisatge abrupte, a uns 30 metres sobre el tàlveg, a la seva dreta hidrogràfica.
Les primeres dades de la cavitat foren comunicades per Josep Closes i
Miralles, el qual el cita el 1935 dintre de l'article de la Cova de la
Fou de Bor publicat a Sota Terra II, ell mateix el torna a citar l'any
següent en un article similar publicat aquest cop al Butlletí del Centre
Excursionista de Catalunya. La primera exploració tingué lloc els
dies 17 i 18 de juny de 1950, participant-hi F. Español, J. Montoriol i
F. Vicens del GES del Club Muntanyenc Barcelonès amb l'ajuda dels
senyors P. Estany i els germans Pons naturals de la regió.
Entre els dies 11 al 16 de juliol de 1961 és explorada i topografiada de nou per un equip de l'ERE del CEC.
Copyright © Espeleoworld 2022.