Espeleo World

Cova del Toixó

Cova d'interès arqueològic al S de l'Albereda (Torrelles de Foix)


Per una petita boca es penetra en un conducte estret en ziga-zaga que, als 8 metres desemboca en una àmplia sala d'uns 14 metres de diàmetre major i una alçada d'uns 2,50 metres.

  • Tipo: Cova
  • Municipi: Torrelles de Foix
  • Comarca: Alt Penedès
  • Unitat: Alt Penedès, l'
  • Recorregut: 22 metres
  • Desnivell: 0 metres
  • Granunitat: Serralada Prelitoral
  • Litologia: Calcàries
  • Bio:
  • Última revisió: 2016-11-27 07:06:05

Situació


En el km 14,235 de la carretera BP-2121, de Vilafranca del Penedès a la Llacuna, a l'esquerra comença un camí que segueix per sota i paral·lel a la carretera. Cal seguir-lo fins arribar a l'aiguabarreig dels torrents de l'Albereda i el de la Pineda. Al S d'aquest punt s'alça un promontori rocós que cal pujar i seguir per dalt en paral·lel a la carretera. Uns 10 metres per sota hi ha una esplanada i la boca de la cova.
Coordenades aproximades.

Història


Segurament era coneguda per gent de la contrada, encara que la primera exploració que ens consta és la d'A. Lagar i J. Rosell el 5 d'agost del 1950, que la denominen dels Toixons. El mateix Lagar diu que ja estava citada per Faura, cosa que és errònia, ja que Faura cita l'altra cova del Toixó, damunt de les Dous. Malgrat això, d'aquesta possible primera exploració no es coneix fins el 1973.
Redescoberta per J. Lluch el 1958 i tot seguit explorada per membres de l'ERE – AEC (Delegació de Vilafranca del Penedès) i arqueòlegs del Museu de Vilafranca. Aquests sí la donen a conèixer, junt amb els resultats arqueològics. Tanmateix fan esment que la cova també es coneix com Cova de les Aranyes.
El gener del 1973 és tornada a visitar per Lagar i companys del SIRE – UEC Gràcia, que la topografien.

Topos

topo Cova del Toixótopo Cova del Toixó

Media

Biblio

  1. Lagar, A. (1973).- “Cavidades del Penedès. (3ª nota)”. Senderos (172): 18-21. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona.
  1. Poyo, A. (1959).- “ Exploraciones subterráneas en el Panadés”. Cordada (45): 11. J.Mª Armengou, editor. Barcelona
  1. Ripoll, E. (1962).- “Notas de arqueología de Cataluña y Baleares”. Ampurias (24): 251-352. Museu d'Arqueologia. Barcelona