Cova del Moro

Petita cova de 40 m. de recorregut a la serra de Miramar (Conca de Barberà / Alt Camp)

Després de davallar fins el balcó penjat a la cinglera, ens trobem una boca de 5x1,5 metres que descendeix suaument fent una “S” amb un lleuger gir dreta-esquerra, mentre es va convertint en una estreta gatera amb un sòl terròs. Passada la mateixa, entrem a la saleta més espaiosa de la cavitat en forma trapezoïdal allargada de 10x2,5 metres si bé només podrem posar-nos drets al començament de la mateixa, perquè gran part de la sala és ocupat per fragments de blocs que no són altra cosa que estrats caiguts del sostre, havent estat posteriorment recoberts per una concreció estalagmítica. Tota la cavitat presenta una secció lleugerament inclinada pel fet de desenvolupar-se íntegrament dins un pla d’estratificació seguint el pendent de la muntanya atès que la roca calcària presenta aquella inclinació en aquell punt.
A l’extrem oposat de la primera saleta, a la part alta, hi ha un altra gatera que ens aboca a una segona saleta, de dimensions més reduïdes, obligant-nos a estar mig ajaguts. Al seu final surt un petit corredor descendent en forma de V que ens porta al final de la sala i de la cavitat, si bé cal destacar que a la paret final hi ha un petit conducte cilíndric, impenetrable, que sembla ampliar-se posteriorment, però que no pot superar-se sense efectuar-hi una desobstrucció prèvia.
Així doncs, malgrat els testimonis antics, no hi ha cap esquerda vertical, cap gran sala espaiosa, cap riu Jordà i només pot destacar-s’hi una lleugera concreció que cobreix algun bloc; si bé malgrat tot, tant per la situació de la boca, com des del punt de vista morfològic, resulta prou interessant la visita a la cavitat.

Tipo: Cova
Municipi: Figuerola del Camp
Comarca: Alt Camp
Unitat: Bloc del Gaià
Recorregut: 40 metres
Desnivell: 5 metres
Granunitat: Serralada Prelitoral
Litologia: Calcàries
Bio:
Última revisió: 2016-05-11 04:58:09

Situació

La seva boca de difícil localització s'obre penjada al cingle, uns 80 m per sota del cim del Tossal Gros (867m), a prop de la muntanya del Jordà, menys d’una hora del poble de Prenafeta. La manera més fàcil de localitzar la seva boca és primer pujar dalt del cim i llavors anar davallant tot resseguint la cinglera fins localitzar un punt que fa un petit baixador per on ens haurem de despenjar, ja que per arribar a la boca cal baixar un parell de metres per l’estimball fins una mena de balcó penjat al cingle de menys de mig metre, quedant-hi per sota un desnivell de quasi 10 metres. Si no és coneix el punt exacte per on s’ha d’agafar, resulta difícil la seva localització i no queda més remei que anar guaitant per l’estimball.
La cavitat es troba a molts pocs metres del límit municipal i comarcal de Montblanc i de Figuerola del Camp, però ja dins d'aquest últim municipi, contràriament a com s'havia catalogat fins ara en el de Montblanc.

Història

Coneguda des de temps immemorials i amb un bagatge important de llegendes de moros i de la presència del riu Jordà en el seu interior.
Madoz, Puig y Larraz, Font i Sagué, Faura i Sans ja la fan constar en els seus antics catàlegs, malgrat que tan sols donen referències orals.
No és fins el 2 de juny del 1899 que un grup d'excursionistes, entre els que hi havia J. Conangla (aleshores delegat del CEC a Montblanc) i que portats per un guia visiten la cavitat (possiblement no van passar gaire més enllà de l'entrada) i de la que el mateix Conangla fa una descripció romàntica, pròpia de l'època, que no te res a veure amb la realitat.
Joan Ferraté la inclou en el seu Espeleologia de les comarques tarragonines (1918), tot fent un resum de les dades donades per Conangla.
No tenim més notícies fins les visites que van fer a partir de la meitat dels anys 1960's els aleshores joves membres del GIEM – CE Montblanc. L'any 1969 van fer un croquis i l'abril del 2010 van fer l'aixecament topogràfic.

Topos

Media

Biblio

Borràs,J; Miñarro, JM; Talavera, F (1984).- Catàleg Espeleològic de Catalunya.(vol 2): 246 pp. Ed. Poliglota. Barcelona.

Conangla, J. (1901).- “Una excursió al Castell del Moro, Coll de Prenafeta y Còva de Jordà”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (82): 286-293. Barcelona.

Ferraté, Joan (1918).- Espeleologia de les comarques tarragonines. pp 95-96. Reus.

Actualització de dades, topografia, coordenades i fotografies facilitades per Joan Pallisé (Montblanc)