Espeleo World

Cova del Janet

Interessant cova de 130 m. de recorregut a Llaberia (Ribera d'Ebre)


Per un ressalt de 3 metres es penetra en una àmplia galeria que s'allarga en dos sentits oposats. En direcció SE forma una cambra plena de blocs i que a uns 10 metres del seu inici resta totalment tancada. En direcció contrària, cap al NO, s'origina la galeria principal, de sostre més baix que a la zona d'entrada i que va formant diferents cambres allargades i amb una amplada que arriba als 10 metres en alguns punts. En el seu extrem hi ha una cambra final ocupada per una gran quantitat de blocs.
Desenvolupada en un pla d'estratificació afectat per una intensa diaclasització que ha afavorit les infiltracions, creant una espècie de predisposició a la reticulació de la zona, que més tard i gràcies als fenòmens dissolutius anà disminuint el volum de la massa calcària. Tant els processos clàstics com els litogènics són importants, aquests últims representats per formes parietals i algunes columnes de petit desenvolupament.

  • Tipo: Cova
  • Municipi: Tivissa
  • Comarca: Ribera d'Ebre
  • Unitat: Serra de Llaberia - Colldejou
  • Recorregut: 130 metres
  • Desnivell: 12 metres
  • Granunitat: Serralada Prelitoral
  • Litologia: Calcàries
  • Bio: Pseudoescorpins: Chthonius aff. hiberus (podria ser el Chthonius ventalloi citat per Lagar) Roncus (Parablothrus) juvencus Lagar Diplòpodes: Trichoblaniulus tarraconensis Tarracoblaniulus lagari Coleòpters:Troglorrynchus gridellii Español Spelaeacritus vivesi Reicheia bellesi Lagar Duvalius berthae vilasecai Zariquiey
  • Última revisió: 2014-02-09 15:38:24

Situació


Poc abans d'arribar al poblet de Llaberia per la carretera TV-3111, hi ha la Creu de Llaberia. Des d'aquí cal prendre un camí que surt a l'esquerra (cap a ponent) (PCR-9 1) i que als pocs metres es bifurca. Es segueix pel de l'esquerra durant uns 550 metres, fins a l'alçada d'unes antigues feixes que es veuen sota el camí. En aquest punt cal deixar-lo i seguir a mà dreta, després d'una lleugera baixada, buscarem una fita a mà dreta del camí. Seguint el petit corriol, que ha estat netejat, s'arriba a la boca de la cova.
Tenim coneixement que uns metres més cap a ponent existeix l'anomenat Avenc del Janet, del qual de moment no tenim dades.

Història


Coneguda des de temps immemorials malgrat que no apareix citada en els catàlegs espeleològics més antics. La primera referència que tenim és d'en Salvador Vilaseca que publica els treballs arqueològics portats a terme, segurament durant els anys 1934 o 1935, possiblement en alguna de les visites acompanyat per N. Llopis Lladó que la topografia, encara que fa esment que a l'Exposició Internacional de Barcelona (1929) ja es van exposar restes de ceràmica d'aquesta cova.
Malgrat l'interès arqueològic de la cova, la recerca biospeleològica ha estat notable al llarg dels anys per part de diferents generacions de biòlegs, gràcies a la gran varietat i quantitat de fauna endògena que s'ha pogut estudiar del seu interior.
Toponímia: En algun moment la hem vist citada com a Cova d'en Janet i també com a Cova del Genet.

Topos

topo Cova del Janettopo Cova del Janettopo Cova del Janet

Media

foto Cova del Janetfoto Cova del Janetfoto Cova del Janetfoto Cova del Janetfoto Cova del Janetfoto Cova del Janet

Biblio

  1. Bellés, X. (1972).- “Coexistencia coleopterológica en la Cueva Janet de Llaveria. Tarragona”. Geo y Bio Karst (32): 27. Ed. J Mª Armengou. Barcelona.
  1. Bellés, X. (1978).- “Coleoperofauna de la Cova Janet (Llaberia – Tarragona)”. Boletín Espeleológico S.I.E.P.(10): 28-41. SIEP – Centre Excursionista Poblet. Barcelona.
  1. Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1984).- Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 7 (el Baix Camp, el Priorat i la Ribera d'Ebre. Políglota: 283 pp. Barcelona.
  2. Lagar, A. et al. (1973).- “La Cova del Janet (Llaberia – Tarragona)”. Senderos (174): 14-17. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona.
  1. Montserrat, A. (1983).- Sobre algunes cavitats de les comarques del Baix Camp i Priorat (i III)”. Espeleòleg (34-35): 280-293. ERE – Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.
  1. Vilaseca, S. (1939).- “Dos cuevas prehistóricas de Tivisa”. Ampurias (1): 159-185. Diputación de Barcelona.
  • Fotografies i revisió de coordenades per Montse Roca i Juli Serrano (extret del blog: espeleobloc, post del 4 de febrer 2014)