Per
un ressalt de 3 metres es penetra en una àmplia galeria que
s'allarga en dos sentits oposats. En direcció SE forma una cambra
plena de blocs i que a uns 10 metres del seu inici resta totalment
tancada. En direcció contrària, cap al NO, s'origina la galeria
principal, de sostre més baix que a la zona d'entrada i que va
formant diferents cambres allargades i amb una amplada que arriba als
10 metres en alguns punts. En el seu extrem hi ha una cambra final
ocupada per una gran quantitat de blocs.
Desenvolupada
en un pla d'estratificació afectat per una intensa diaclasització
que ha afavorit les infiltracions, creant una espècie de
predisposició a la reticulació de la zona, que més tard i gràcies
als fenòmens dissolutius anà disminuint el volum de la massa
calcària. Tant els processos clàstics com els litogènics són
importants, aquests últims representats per formes parietals i
algunes columnes de petit desenvolupament.
Poc
abans d'arribar al poblet de Llaberia per la carretera TV-3111, hi ha
la Creu de Llaberia. Des d'aquí cal prendre un camí que surt a
l'esquerra (cap a ponent) (PCR-9 1) i que als pocs metres es bifurca.
Es segueix pel de l'esquerra durant uns 550 metres, fins a l'alçada
d'unes antigues feixes que es veuen sota el camí. En aquest punt cal
deixar-lo i seguir a mà dreta, després d'una lleugera baixada,
buscarem una fita a mà dreta del camí. Seguint el petit corriol,
que ha estat netejat, s'arriba a la boca de la cova.
Tenim
coneixement que uns metres més cap a ponent existeix l'anomenat
Avenc del Janet, del qual de moment no tenim dades.
Coneguda des de temps immemorials
malgrat que no apareix citada en els catàlegs espeleològics més
antics. La primera referència que tenim és d'en Salvador Vilaseca
que publica els treballs arqueològics portats a terme, segurament
durant els anys 1934 o 1935, possiblement en alguna de les visites
acompanyat per N. Llopis Lladó que la topografia, encara que fa
esment que a l'Exposició Internacional de Barcelona (1929) ja es van
exposar restes de ceràmica d'aquesta cova.
Malgrat l'interès arqueològic de
la cova, la recerca biospeleològica ha estat notable al llarg dels
anys per part de diferents generacions de biòlegs, gràcies a la
gran varietat i quantitat de fauna endògena que s'ha pogut estudiar
del seu interior.
Toponímia:
En algun moment la hem vist citada com a Cova d'en Janet i també com
a Cova del Genet.
Copyright © Espeleoworld 2022.