Gran
balma de 31
metres d'amplada per 40
metres d'alçada a la boca, amb el sòl en fort pendent ascendent i
tallat per tres
ressalts que formen plataformes a
+6, +10, i +16 metres.
L'entrada
està
bastida amb un mur de
1,20 metres de gruix i la porta d'accés està delimitada per una
immensa roca despresa del sostre en el costat O, i a l'E, una torre
de defensa quadrada de 4x5 metres i 1 metre d'amplada de les parets.
Entremig d'aquest dos elements trobem quatre esglaons que ens
permeten accedir a l'interior que es troba a un nivell més elevat.
Al
capdamunt dels terraplens que ens situen a la part més elevada i
fonda
de la cavitat +22
metres, trobem una cisterna de pedra sense morter, enlluïda amb
calç, que recull l'aigua dels degotalls que contínuament regalimen
del sostre.
Des de Vilanova de Meià per la carretera L-913 seguirem en direcció al Pas nou. En arribar a l'alçada de la font Blanca on hi ha un dipòsit d'aigua metàl·lic, ens desviarem a la dreta per la pista cap el coll
de Cabeces. És un camí planer orientat a l'est. S'arriba al coll de
Cabeces a través d'una lleugera pujada. Aquest coll està limitat a
l'esquerra tal com s'hi arriba per les parets de la cinglera del Pelat i
a la dreta pels camps que estan a la falda dels inicis del cim de lo
Cogulló.
En el petit Coll
de Cabeces es troba la Cabana d'en Pubill , una part de la qual està en
ruïnes. Cal agafar un caminet que surt al costat de la cabana en
direcció NE, El caminet al començament
està molt enclotat i envoltat per la vegetació de les vores. Al fons,
quasi bé a l'horitzó en sentit de la marxa, es veu la part rocosa
taronja que limita la imponent balma de la Cova de les Monges. El camí
es estret i planer. Poc després d'iniciar-se la marxa es troba un
desmunt de pedres que corresponen a la desfeta d'un marge superior d'un
camp. Es pot enfilar-se al camp superior i seguir cap a la cova de les
Monges que queda al front o seguir pel camí que es duia tenint també la cova com a referència visual. Arribem a les restes d'una antiga carbonera, a
partir de la carbonera cal deixar el camí que es seguia ja que
s'orienta cap a l'est perden la referència de la cova de les monges. Cal
enfilar-se cap a l'esquerra en diagonal anant avançant visualment amb
la cova de les Monges al front.
Encara que coneguda de sempre per la gent del país, no és fins el 1981 que en Josep de la Vega la dóna a conèixer al publicar-la per primera vegada en “Aplec de documents arqueològics de les coves del Montsec i llur projecció a les comarques i serres properes”. Es tracta d'un jaciment arqueològic sense massa interès, bàsicament la majoria de restes són d'origen medieval. Es diu que s'hi va trobar un crani humà amb un clau que el travessava.
Copyright © Espeleoworld 2022.