Cova de les Monges

Gran balma a la Fabregada (Vilanova de Meià).

Gran balma de 31 metres d'amplada per 40 metres d'alçada a la boca, amb el sòl en fort pendent ascendent i tallat per tres ressalts que formen plataformes a +6, +10, i +16 metres. L'entrada està bastida amb un mur de 1,20 metres de gruix i la porta d'accés està delimitada per una immensa roca despresa del sostre en el costat O, i a l'E, una torre de defensa quadrada de 4x5 metres i 1 metre d'amplada de les parets. Entremig d'aquest dos elements trobem quatre esglaons que ens permeten accedir a l'interior que es troba a un nivell més elevat.
Al capdamunt dels terraplens que ens situen a la part més elevada i fonda de la cavitat +22 metres, trobem una cisterna de pedra sense morter, enlluïda amb calç, que recull l'aigua dels degotalls que contínuament regalimen del sostre.

Tipo: Cova
Municipi: Vilanova de Meià
Comarca: Noguera
Unitat: Serres marginals - Est
Recorregut: 42 metres
Desnivell: 22 metres
Granunitat: Prepirineu
Litologia: Calcàries
Bio:
Última revisió: 2012-11-17 12:42:57

Situació

Des de Vilanova de Meià per la carretera L-913 seguirem en direcció al Pas nou. En arribar a l'alçada de la font Blanca on hi ha un dipòsit d'aigua metàl·lic, ens desviarem a la dreta per la pista cap el coll de Cabeces. És un camí planer orientat a l'est. S'arriba al coll de Cabeces a través d'una lleugera pujada. Aquest coll està limitat a l'esquerra tal com s'hi arriba per les parets de la cinglera del Pelat i a la dreta pels camps que estan a la falda dels inicis del cim de lo Cogulló.
En el petit Coll de Cabeces es troba la Cabana d'en Pubill , una part de la qual està en ruïnes. Cal agafar un caminet que surt al costat de la cabana en direcció NE, El caminet al començament està molt enclotat i envoltat per la vegetació de les vores. Al fons, quasi bé a l'horitzó en sentit de la marxa, es veu la part rocosa taronja que limita la imponent balma de la Cova de les Monges. El camí es estret i planer. Poc després d'iniciar-se la marxa es troba un desmunt de pedres que corresponen a la desfeta d'un marge superior d'un camp. Es pot enfilar-se al camp superior i seguir cap a la cova de les Monges que queda al front o seguir pel camí que es duia tenint també la cova com a referència visual. Arribem a les restes d'una antiga carbonera, a partir de la carbonera cal deixar el camí que es seguia ja que s'orienta cap a l'est perden la referència de la cova de les monges. Cal enfilar-se cap a l'esquerra en diagonal anant avançant visualment amb la cova de les Monges al front.

Història

Encara que coneguda de sempre per la gent del país, no és fins el 1981 que en Josep de la Vega la dóna a conèixer al publicar-la per primera vegada en “Aplec de documents arqueològics de les coves del Montsec i llur projecció a les comarques i serres properes”. Es tracta d'un jaciment arqueològic sense massa interès, bàsicament la majoria de restes són d'origen medieval. Es diu que s'hi va trobar un crani humà amb un clau que el travessava.

Topos

Media

Biblio

Gàzquez i Pons, Josep Lluís (1995).-”Catàleg Espeleològic de la Noguera”. Grallera (3-4):1-90.GELL-CE Lleida.
Cortés i Ribelles, Manuel.(1984).- El Montsec i Muntanyes Veïnes. Centre Excursionista de Lleida.
Vega, Josep de la. (1981).-”Aplec de documents arqueològics de les coves del Montsec i llur projecció a les comarques i serres properes”. Mediterrània (12): 1-359.

Lopez Camps, Jordi. Blog Montsec de Meià. Itineraris de muntanya. Post del dia 4 de març de 2009. “montsecdemeia.wordpress.com”