Cova de les Encantades del Pont d'espia
Interessant cova d'uns 250 m. de recorregut, engolida temporalment pel pantà d'Oliana.
Per
una àmplia boca es penetra en la galeria principal que ens els
primers metres presenta el sòl cobert per sediments; als pocs metres
la galeria s'estreny i comença a remuntar entre els blocs. Les
seccions són molt variades, des de les estretes i altes fins a les
arrodonides i més baixes de sostre. A uns 90 metres del seu inici la
galeria desemboca en una sala d'uns 8 metres d'amplada, de sostre
elevat i que remunta uns 6 metres fins al punt final (cota + 26).
A
uns 60 metres de l'entrada, a l'esquerra, hi ha un conducte que
permet accedir a unes galeries superiors d'un recorregut, sembla,
d'uns 50 metres o quelcom més.
En
les darreres visites que s'ha tingut accés s'ha pogut explorar un
pou fangós d'uns 20 metres de fondària amb sala i sifó final, amb
senyals evidents d'inundació que fins i tot remunten el pou.
No
es disposa de topografia. Les dades espeleomètriques són totalment
aproximades.
- Tipo: Cova
- Municipi: Coll de Nargó
- Comarca: Alt Urgell
- Unitat: Port del Comte, el
- Recorregut: 250 metres
- Desnivell: 30 metres
- Granunitat: Prepirineu
- Litologia: Calcàries
- Bio: Diplurs
- Plusiocampa bonneti ssp escolai (O. Escolà, 21-3-1971)
- Última revisió: 2016-05-11 04:52:54
Situació
Arran
del nivell d'aigua de la cua del pantà d'Oliana, al vessant esquerre
del riu Segre. Quan el pantà es troba en un nivell normal o alt, la
cova resta submergida sota l'aigua. Això fa que el seu accés només
és possible quan el nivell del pantà es troba molt per sota del
normal.
Passat
Coll de Nargó, per la C-14 (en direcció a la Seu d'Urgell) trobem a
l'esquerra el conegut pont d'Espia (o d'Espies), on s'inicia la
carretera L-401 que emprèn la llarga ruta fins a Sant Llorenç de
Morunys i Port del Comte. A tan sols uns 250 metres passat el pont
s'ha de baixar cap al pantà, tot intentant esquivar lateralment la
barra calcària on es troba la cova.
La
cova es troba al terme municipal de Coll de Nargó, però a molts
pocs metres del límit amb el de Fígols i Alinyà.
Història
Coneguda
des de temps remots pels raiers i la gent de la contrada, els qual
l'anomenaven Forat de les Fades.
No
tenim molt clar qui va fer les primeres exploracions espeleològiques,
però tenim indicis que van ser membres de l'ERE – CEC (Oleguer
Escolà i Montserrat Ubach) cap a 1967 o 1968 en una de les
anomenades 'extensions' de l'Operació Solsonès.
Segons
consta en una inscripció parietal a l'interior de la cavitat, el
25.10.1969 va ser visitada per membres de la U.E.U. (Unió
Excursionista Urgellenca, de la Seu d'Urgell).
És
de nou l'Oleguer Escolà que, el 21.03.1971 visita la cova amb la
finalitat de recol·lecció de fauna. La setmana següent, el
28.03.1971, membres de la SIE – CEA fan una nova exploració,
visiten també la galeria superior i fan una topografia parcial (es
conserva un esborrany en mil·limetrat de la galeria principal).
Malgrat
algun intent al cap de dos anys per part de la SIE, els és
impossible l'accés per culpa del nivell del pantà, quan fins i tot
semblava relativament baix, durant un temps es va arribar a pensar
que la cova havia estat totalment taponada pels sediments.
No
és fins a primers de desembre del 2007 que un col·lectiu
d'espeleòlegs de diferents grups (SIE; GIEG; ERE; ECG) poden tenir
accés a la cavitat i explorar-la sembla que en la seva totalitat.
(Veure Espeleobloc,
2-12-2007).
Una
altra història: El conegut
Pont d'Espia va ser (segons algunes fonts) l'escenari d'un històric
assassinat. Charles d'Espagnac de Cousserans de Cominges (després es
va convertir en Carlos de España), nomenat Comte d'Espanya per
Ferran VII, va ser potser el governant més cruel i sanguinari de la
història de Catalunya. Es va passar al carlisme i era temut tant
pels seus enemics com pels seus coreligionaris. Davant les seves
atrocitats, la Junta de Berga el va enviar a Andorra i durant el
viatge, els membres de l'escamot que l'acompanyava, el 2 de novembre
del 1839, el van despullar i el van llençar al Segre des del pont
d'Espia. El seu cadàver va ser trobar més avall, a la zona dels
Espluvins (Coll de Nargó) i l'alcalde el va fer enterrar al
cementiri del poble. Temps més tard van profanar la tomba i es van
endur el seu crani, diuen que per estudiar com un cap podia ser
portador de tanta maldat.
Topos
Media
Biblio
- Borràs, J.; Miñarro, J.M.; Talavera, F.(1978).- Catàleg Espeleològic de Catalunya ”Alt Urgell i la Cerdanya” (Vol.1):1-186. Ed. Políglota. Barcelona.
- Sendra, A. (1985).- “Campodeidos (Insecta: Diplura) cavernícolas de Cataluña y Huesca”. Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural (52): 119-128. ICHN – IEC. Barcelona.
- Valles, Jordi de (2009).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 2: 384 pp. Espeleo Club de Gràcia / Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.
- Altres dades i fotografies extretes del blog: espeleobloc.blogspot (Apunt del 2-12-2007)
- Fotografia de la boca de la cova des del pont d'Espia extreta del blog: cavitatsdecatalunya.blogspot (de Jordi de Valles) Apunt del 20-5-2014