Cova de les Encantades
Interessant cavitat de 865 m. al vessant sud del Puigmal
La
boca té 4 x 1,5 metres, obrint-se a ran de terra; dóna pas a una
galeria ampla i alta, que minva la seva alçada un cop hem remuntant
un ressalt. Als 30 metres de la boca surt a la dreta una galeria més
estreta que arriba a la Sala Bernades,
molt concrecionada. Continuant per la galeria principal arribem a una
sala molt baixa de sostre, on trobem un forat que dóna pas a una
rampa curta però en fort pendent que ens situa en una galeria d'uns
2,5 metres de diàmetre (Galeria dels Enllaços);
una esquerda oberta a terra ens permetrà accedir a altres sectors,
com al Pou de Sorra i
al rius Nou i Vell,
també, un pou de 7 metres posa en comunicació l'esquerda amb el pis
inferior.
La
Galeria dels Enllaços
sembla tancar-se pocs metres després de l'esquerda, però remuntant
un pas tot arrossegant-nos per una colada lliscosa trobem la seva
continuació, si bé finalitza uns 25 metres després; poc abans, al
costat esquerre d'una saleta, un pas entre formacions ens permet
accedir a una galeria de dimensions reduïdes que més endavant
s'eixampla i es bifurca: per la dreta, en tram descendent, arribaríem
al Pou de Sorra.
Continuant per l'esquerra remuntem un parell de ressalts i arribem a
una sala que pertany al pis superior. D'ambdós extrems de la sala
surten continuacions: per una banda arribaríem a la Sala
Bernades i per l'altra al Riu
Vell.
Si
continuem més enllà del Pou de Sorra
(ja s'han descrit els accessos), arribarem a una bifurcació d'on
surten dues dues branques que donen lloc als anomenats Riu
Nou i Riu Vell.
El Nou presenta un traçat meandriforme, amb clares formes de
circulació lliure, arribant a una sala inclinada d'on surt una
galeria que finalitza als 20 metres. El Vell té un traçat
laberíntic, amb importants fenòmens clàstics. Després d'una
configuració agnastomosada, finalitza en una saleta ocupada per
blocs.
Si baixem el pou de 7 metres a que
abans es feia referència, accedirem al pis inferior, format per una
llarga galeria molt concrecionada que finalitza en un sector
parcialment inundat.
Ens
trobem davant d'un antic riu subterrani que ha anat excavant
diferents nivells amb el decurs del temps, donant lloc als diferents
pisos que composen la cova. La cavitat està estructurada al llarg
d'una franja de marbre de direcció NO – SE, que a ben segur era
l'exutori de les aigües absorbides a la Coma de la Font Seca, lloc
on els afloraments marbrosos assoleixen una certa importància.
L'estretor de la franja carstificable ha fet que la cavitat
evolucioni en sentit vertical, tot excavant galeries que queden
sovint sobreposades a la topografia; fins i tot algunes galeries han
estat excavades al mateix contacte pissarra-marbre.
- Tipo: Cova
- Municipi: Queralbs
- Comarca: Ripollès
- Unitat: Alt Freser
- Recorregut: 865 metres
- Desnivell: 37 metres
- Granunitat: Pirineu Axial
- Litologia: Marbres
- Bio: Coleòpters: Geotrechus puigmaliensis (F. Fadrique, 1973) Perriniella bofilli
- Última revisió: 2012-11-17 12:42:56
Situació
Al vessant S del Puigmal. L'accés
es fa des de la carretera GIV – 5217 de Ribes de Freser a Queralbs,
una cop passat Rialb, a l'esquerra surt una pista que puja al veïnat
de Vilamanya i una mica més endavant cal prendre la que surt a la
dreta, en direcció cap a ponent, que segueix en alçada la vall de
l'Estremera o riu de Tosa. Cal seguir-la fins al seu final, a la Font
de l'Home Mort.
Des d'aquí cal remuntar per prats
el vessant N en direcció a un forat que es veu (Cova del Penitent),
pel seu damunt es troba un petit corriol que tot planejant es
dirigeix cap a ponent, fins arribar a un roquissar i la boca es troba
per damunt del primer aflorament rocós.
Història
Coneguda des de temps immemorials
però absent fins l'any 1960 dels cercles espeleològics catalans.
Joan Amades recull una llegenda on
explica que: “Hi viuen una gran família d'encantades. Cada nit
renten una gran bugada que, per una mina subterrània, baixen fins a
les coves de Rialb i d'allí la porten a estendre a l'era gran de
vora de Queralbs, on la poden veure de bon matí els traginers i els
romeus que pugen al santuari de Núria”.
Malgrat possibles visites anteriors,
de les que gairebé no queden constància a excepció d'una portada a
terme l'octubre de 1950, possiblement amb finalitats
bioespeleològiques, per membres del GES – CMB i on possiblement no
deurien passar de la zona d'entrada, el coneixement de la cavitat tal
i com la coneixem ara és degut a la SES del CE Puigmal (Barcelona)
que l'explora el juny de 1960 (també participen membres del CE
Àliga) i la donen a conèixer a la premsa i a la revista “Cordada”.
El mes següent també la visiten membres del GES i de la UEC, i
aquests últims publiquen un article a la revista Senderos en
que volen ignorar les exploracions dels del Puigmal, creant-se la
típica i efímera picabaralla.
Però de fet, aquestes exploracions
resten gairebé oblidades i no es publica absolutament res sobre
ella. Degut a la seva llunyana ubicació, les visites són sempre
esporàdiques i únicament, en els anys posteriors, membres de la SIE
– CEA realitzen un seguit d'exploracions periòdiques que
cristal·litzen l'any 1967 en un primer article i topografia prou
acurats.
La posterior motorització dels
espeleòlegs i l'obertura de la pista forestal faciliten un major
nombre de visites. L'any 1978 membres de la SIS del CE Terrassa
porten a terme una nova topografia, més completa i que es va
publicar al Catàleg Espeleològic de Catalunya, vol 4 (1980).
Topos
Media
Biblio
- Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1980).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 4 (el Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà). 296 pp. Ed. Políglota. Barcelona.
- Cardona i Oliván, Ferran.(1989).-”La serralada pirinenca”. Grans Cavitats de Catalunya (Primer volum):1-198. Espeleo Club de Gràcia. Barcelona.
- Victoria, JM. (1967).- “Estado actual de nuestros conocimientos sobre la cueva de les Encantades”. EspeleoSie (1): 26-29. SIE del CE Àliga. Barcelona.