Avenc de la Llastra
Avenc de 19 metres de fondària a la font de la Llúdriga (Capafonts).
Una
boca d'1,87X0'87 metres dóna accés a un pou de 2,80 metres, la base
està formada per una sala de 4,65X2,47 metres, la base en lleuger
pendent ens porta fins una altra sala més àmplia però que a la
dreta té un pou de -5,43 metres, mentre que davant hi ha un altre
pou de -4,35 metres, ambdós pous es comuniquen per la base
mitjançant un estret pas.
Des
de la base del pou de -4,35 metres una diàclasi baixa en fort
pendent fins abocar-nos a un estret pou de -4,77 metres que ens situa
a la base de la diàclasi, la qual té uns 6 metres de longitud.
- Tipo: Avenc
- Municipi: Capafonts
- Comarca: Baix Camp
- Unitat: Muntanyes de Prades
- Recorregut: 46 metres
- Desnivell: 19 metres
- Granunitat: Serralada Prelitoral
- Litologia: Calcàries
- Bio:
- Última revisió: 2018-06-08 15:38:24
Situació
Situats
al poble de Capafonts, anirem a trobar una pista encimentada a
l'entrada del poble venint des de la carretera de Mont-ral, que ben
senyalitzada ens indica la font de la Llúdriga, en aquest punt
trobem una primera cadena que prohibeix el pas als vehicles. Passats
200 metres travessarem el barranc del Ribatell, per a continuar
aproximadament uns 700 metres on trobem un segon cadenat, seguint els
pals indicadors ens portaran en un passeig de 10’ (altres 700
metres aproximadament) a l’ombrívol lloc de la Font de la
Llúdriga, situat a l’esquerra del sentit de la marxa. La Font de
la Llúdriga es un lloc emblemàtic, surgència que brolla del terra,
i teòric naixement del riu Brugent.
Llavors
travessarem el riu i anirem coster amunt, lleugerament en diagonal
cap a l'esquerra per l'espessa boixeda, fins a trobar un petit
barranc, seguint-lo sempre amunt fins que aquest comença a fer-se
més vertical, llavors ens desviarem a l'esquerra planejant fins un
esperó rocós on trobarem el Forat del Vent Glaçat, remuntarem el
rocam que hi ha davant de la boca i ens dirigirem a la base de la
paret del cingle, anirem a l'esquerra on de seguida trobarem una
esquerda que entra a la cinglera, aquesta ens porta a una altra
esquerda perpendicular a l'anterior, cal seguir per l'esquerra, on
s'ha de superar un ressalt d'uns 2 metres, un cop a dalt i uns metres
més endavant trobarem l'entrada de l'avenc d'en Daniel, des de
davant de la boca baixarem per sobre d'una roca llisa fins la base
d'aquesta, on a la dreta trobarem una petita balma, seguirem endavant
pel bosc baixant una mica per de seguida tornar a pujar en direcció
a una curiosa roca que es veu des de lluny, anomenada “el
Pollet”, entre aquesta roca i la base de la cinglera superior
es troba la boca de la cavitat.
Història
D'aquesta
cavitat no teníem cap mena de referència, la seva existència ens
la va comunicar l'Albert Peixet de Capafonts, aquest la va localitzar
en una de les freqüents prospeccions que realitza per la zona a la
recerca de cavitats. A proposta d'ell li varem posat el nom de Forat
del Vent Calent, ja que quan el va trobar era hivern i sortia un
agradable vent calent per la boca.
Tot
i això varem observar que la cavitat ja havia estat explorada no
feia massa temps, ja que hi havien forats realitzats amb trepant per
posar-hi “multimontis”, desconeixent però qui havien
estat els exploradors.
També
havíem constatat per les restes trobades, que aquesta cavitat havia
estat un interessant jaciment arqueològic similar al de la cova d'en
Daniel.
Arran
d'inserir la fitxa de la cavitat a l'Espeleoíndex, en Joan Pallisé
es posà en contacte amb els administradors d'Espeleoíndex per
facilitar-los més dades inèdites d'aquesta cavitat.
La
cavitat fou descoberta per en Joan Pallisé (SIS-CET) fent
prospeccions per la zona durant el mes d'agost del 2014.
El
mateix dia de la seva localització, el 13-08-2014 s'efectuà una
primera exploració fins arribar a la boca del darrer pou on
l’estretor i la verticalitat de la diàclasi feien necessària una
instal·lació. Durant l'exploració va aparèixer superficialment
gran quantitat de ceràmica prehistòrica, amb bordons, ditades i
fragments treballats amb figures geomètriques típiques dels vasos
campaniformes, a banda de molts altres tant a la sala superior, al
pas que davalla cap el segon pou, i al fons del mateix on també hi
havia ceràmica i ossos. A destacar la troballa al peu d’una
escletxa d’un petit vas d’uns 20 cm quasi sencer i ple de terra
que es va deixar al seu lloc sense tocar-lo perquè els arqueòlegs
el poguessin estudiar i recollir-lo.
Posteriorment
amb el Ramon Sendra (GEB), realitzaren una segona exploració el
09-11-2014, assolint el fons de la cavitat. El company Miquel Nebot
de la FCE els posà en contacte amb la delegació territorial
d'arqueologia i finalment el 18/10/15 efectuaren una nombrosa sortida
d'arqueòlegs i espeleòlegs per acompanyar-los al jaciment i fer-ne
el seu estudi.
A
la sortida amb els arqueòlegs els acompanyà la M. Adseries delegada
territorial de la Generalitat i diversos arqueòlegs d'una empresa
gironina i mentre estudiaven els jaciments, a la part superior
localitzaren un os treballat en forma d'agulla força llarg i fi, un
còdol vermell, a banda d'altres materials; mentre en paral·lel els
companys Ramon Sendra i Enric Porcel (GEB) efectuaven la topografia
adjunta. Posteriorment els passaren les coordenades i la situació
cadastral per poder avançar amb els permisos de l'excavació.
Més
tard encara, hi tornaren el 21-02-2016 per prendre mesures de
temperatura de la cavitat.
En
assabentar-nos de les activitats desenvolupades pels companys del GEB
i de la SIS-CET, i de les quals no hi havia cap constància, hem
cregut oportú recuperar el nom que li van posar els primers
exploradors.
Topos
Media
Biblio
- Dades inèdites, coordenades, topografia i fotografies facilitades per Albert Peixet de Capafonts, Juli Serrano (SIE-CEA) i Francesc Rubinat (ERE-CEC).
- Dades inèdites i topografia facilitades per Joan Pallisé.