Espeleo World

Avenc de la Falconera

Avenc de 21 m. de fondària al SE de Campdàsens (Garraf)


Format per un únic pou de 21 metres de profunditat, d'un diàmetre de 1,5 metres a l'inici i que es va eixamplant en sentit SO-NE a partir de la meitat. La planta, estreta i llargada (1 x 5 m.) resta coberta d'enderrocs i terra.
A la meitat del pou es pot observar el senyal d'una molt antiga barrinada. Desconeixem si es va realitzar quan els treballs de l'intent d'aprofitament de les aigües de la Falconera (finals segle XIX) o potser, posteriorment, en algun sondeig d'alguna de les properes pedreres.

  • Tipo: Avenc
  • Municipi: Sitges
  • Comarca: Garraf
  • Unitat: Garraf, el
  • Recorregut: 27 metres
  • Desnivell: 21 metres
  • Granunitat: Serralada Litoral
  • Litologia: Calcàries
  • Bio:
  • Última revisió: 2013-07-10 13:13:12

Situació


Pocs metres per sobre del vessant dret del Torrent de la Falconera, al SE del mas de Campdàsens.
Potser el millor itinerari per arribar sigui des de l'antiga colònia cimentera de Vallcarca (des del 1903 Ciments Fradera, després UNILAND i demà, no se sap). Al final de les instal·lacions hi ha un desviament a la dreta (senyalitzat 'Campdàsens') que, per una estreta pista (GR-92) però més o menys apta per a tots els vehicles ens porta fins aquesta magnífica masia del segle XI. Des d'aquí i cap a l'E, cal seguir una pista que s'endinsa cap a una pedrera, poc després la pista segueix en direcció S, entre la pedrera i el torrent. Cal cercar el millor punt per endinsar-se a la dreta, al bell mig d'un sotabosc molt espès per, amb paciència, trobar la boca de l'avenc.

Història


No sabem exactament quan es va fer la primera exploració d'aquesta cavitat. Borràs (1974) l'atribueix a N. Font i Sagué, però no hem trobat cap constància escrita que ho pugui corroborar. Sí que Font, en el seu Catàlech (1897) fa esment d'una sèrie d'avencs que diu havien estat explorats pels minaires que treballaven a les obres de la Falconera i entre ells cita un Avenc de la Falconera atribuint-li 42 metres de fondària, però no creiem es tracti de la cavitat que ens ocupa, podria tractar-se del conegut més tard com Avenc de la Riera de la Falconera. El mateix Faura, en el seu Recull (1909), deixa de catalogar-lo i la cota de 42 metres l'adjudica a la pròpia Falconera, com si volgués dir que es tracta del Pou de l'Eusebi.
F. Termes l'inclou en la seva relació de cavitats del Garraf (Speleon, 1952) i cita com a referències bibliogràfiques diferents treballs de Font, Faura i d'Amat, però en cap d'elles es fa esment d'aquest avenc. Únicament és certa la referència de la primera edició del mapa de l'Editorial Alpina (1949) en que N. Llopis la cita, creiem, per primer cop, encara que no tenim dades de quan s'explora. Tampoc consta en el llibre d'activitats del GES – CMB fins l'any 1972.
Sí que tenim notícia d'una exploració feta per membres de la SES – Puigmal cap a voltants de 1958 i fins i tot hauríem de tenir una topografia (que de moment no trobem) feta possiblement per l'Emili Sabaté.
Sembla però, bastant probable, que durant les obres del projecte de conducció de les aigües de la Falconera (finals del segle XIX), alguns dels obrers pouaters l'haguessin pogut explorar.

Topos

topo Avenc de la Falconera

Media

foto Avenc de la Falconerafoto Avenc de la Falconerafoto Avenc de la Falconera

Biblio

  1. Borràs, J. (1974).- Catálogo espeleológico del macizo de Garraf. Vol. III . 207 pp. Barcelona.
  • Altres dades, coordenades i fotografies extretes del blog: espeleobloc (post del 5 de novembre del 2012).