Com totes les fonts mentidores de Montserrat és coneguda des de temps immemorial i citades a la major part d'obres sobre la muntanya. Malgrat la coneixença, no és fins a les campanyes dirigides per Llopis i Thomas (1946-50) que s'explora, topografia i es fan uns primers estudis hidrogeològics del fenomen. A partir del 1952, membres de l'aleshores delegació a Monistrol del Club Muntanyenc Barcelonès mostren interés per la cavitat i comencen a fer exploracions sistemàtiques i múltiples intents de superar els sifons, fins i tot un frustrat bombeig de les aigües. El 1955 fan unes voladures amb dinamita per eixamplar algún pas que permetés l'accés als espeleobussadors de l'ERE,   però també resulta infructuós.

Malgrat les periòdiques visites de diferents grups al llarg dels anys, mai s'ha pogut aprofondir més enllà de les galeries conegudes i sempre s'ha especulat amb una hipotètica connexió amb un no menys hipotètic llac subterrani, que ha esdevingut més una llegenda que no pas una teoria amb base científica.