Cova dels Encantats

الخصائص

النوع: Cova
البلدية: Port de la Selva, El
المنطقة: Alt Empordà
الوحدة: Cap de Creus
الطول: 10 متر
العمق: 0 متر
الوحدة الرئيسية: Pirineu Axial
علم الصخور: Esquists
آخر مراجعة: 2015-08-27

الموقع

Situada a la falda de Mont Bufadors (Serra de Roda). A la carretera GI-613, del coll de Perafita a el Port de la Selva. Entre els quilòmetres 1 i 2, trobem el pont de la Gorga, des d'aquest punt es veu la boca de la cova situada en el vessant dret hidrogràfic de la riera del Salt de la Gorga, cal remuntar-la per arribar-hi. Coordenades aproximades.

Carregant mapa...

Està formada per una planta de forma triangular, de 10 metres de llarg per 7 metres d'amplada.

التاريخ

Coneguda d'antic a la zona; el 1898 en Romualt Alfara que era delegat del Centre Excursionista de Catalunya a Figueres, acompanyà en Lluís M. Vidal a la cova, en el decurs d'una excursió per l'entorn. El 1945-46 fou excavada per A. Panyella i J. Garriga.

الطبوغرافيا

عرض الصورة

انقر للتكبير

الصورة 1 من 2

الصور

لا توجد صور من هذا النوع

User Comments (0)

No comments yet.

Be the first to share your experience!

Registered Explorations (0)

No explorations registered yet.

المراجع

Panyella, A.; Garriga,J.(1946).-”Mont Bufadors i Punta del Pi (Port de la Selva). Ampurias (7-8):347-348. Pons i Brun, Enriqueta.(1996-97).-”L'ultima etapa de l'edat del Bronze a l'Empordà (850-700 A.C.): una relació del grup empordanès amb la població Mailhaciana. Estat de la qüestió. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins (vol.36):235-258. Girona. Pujol Puigvehí, Anna.(1988).- La población Prerromana del extremo nordeste peninsular (vol.1):84 i 112. Vidal,Lluís M.(1898).-”Excursió a Cadaqués i Sant Pere de Roda”. Butlletí Centre Excursionista de Catalunya (39):102-109.CEC. Barcelona Valles, J. de.(2010).-”Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Osona, Pla de l'Estany, Selva”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.4):34. EC Gràcia / FCE. Barcelona. Vega, J. de la.(1990).-”El nou jaciment arqueològic a l'extrem del Pirineu Oriental (Detecció d'algunes restes romanes)”. La Romanització del Pirineu pp:153-164.