Coneguda com Bellpuig el Vell, fou la precursora de l'actual monestir de les Avellanes. El 1158 ja s'instal·len religiosos a la cova, l'acta fundacional data del 1166.

Es probable també que abans de l'arribada de Joan d’Organyà, la cova ja fos un espai de culte pagà i que el fet que la comunitat decidís instal·lar-s'hi no fos una decisió presa a l'atzar. De fet el monestir fou consagrat a la Mare de Déu, procediment habitual de l'època (s. XII), sobretot en llocs on hi havia constància de cultes de caràcter local. Tot i que en el cas de Bellpuig el Vell, a qui s'acabà venerant no fou a la Verge, sinó al seu fundador Joan d’Organyà.