Cova de les Portes
الخصائص
- النوع: Cova
- البلدية: Lladurs
- المنطقة: Solsonès
- الوحدة: Solsonès
- الطول: 24 متر
- العمق: 3 متر
- الوحدة الرئيسية: Prepirineu
- علم الصخور: Conglomerats
- آخر مراجعة: 2013-12-12
الموقع
S’hi accedeix des de Solsona per la carretera local LV-4241b de Lladurs a coll de Jou. En el quilòmetre 13,200, a l'alçada de l'hostal del Cap del Pla, cal baixar a la rasa, passar pel costat del nucli que formen el castell en runes i l'ermita romànica de Sant Agustí d'Isanta i seguir pel camí descendent en direcció N, vers la riera de Canalda, uns dos-cents metres abans d'arribar-hi, trobem la cova per sobre del camí, en un relleix a mig pendent. Coordenades aproximades a revisar, sense gaire precisió.
Carregant mapa...
Una galeria recta de 24 metres recorregut, amb una direcció SO-NE, oberta a l'exterior par ambdós costats. Una gran entrada de 8 metres d'ampla per 7 metres d'alt, permet l'accés a la galeria que es va estrenyent progressivament fins tornar a obrir-se a l'exterior per una nova boca d'un metre d'ampla per 2 metres d'alt, situada en l'extrem N. Cal ressaltar els grans blocs que semblen tancar l'entrada més ampla i una roda de molí que hi ha a la zona mitja de la cova, sobre el terra pla constituït per sediments argilosos.
التاريخ
La primera exploració de que tenim constància, fou realitzada el 17 de setembre de 1966 per l'ERE del CEC. Però existeix un document del segle XI (Acta de consagració de la Seu d'Urgell), on es cita el lloc de Les Portes com a límit de la propietat del castell i església d'Isanta.
الطبوغرافيا
الصور
User Comments (0)
No comments yet.
Be the first to share your experience!
Registered Explorations (0)
No explorations registered yet.
Register your visit to this cave!
المراجع
Borràs,J; Miñarro,J.M; Talavera,F.(1980).-”l'Urgell, el Solsonès, la Segarra i el Berguedà”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol 5):1-233. Ed. Políglota. Barcelona. Castany, Josep; Estany, Imma; Soler, Victòria.(1990).-”L'Abric de les Portes (Lladurs, Solsonès)”. Memòria de l'excavació arqueològica 1990 pp:1-26. Direcció General del Patrimoni Cultural.