
Cau de la Guilla
كهف بطول 182 م في Cingles de Bertí (Moianès)، به ممرات ضيقة على شقوق N-S و E-O، استُكشف في 27 يوليو 1897 بواسطة Norbert Font i Sagué و Francesc و Anton Maspons و Pere Pagès.
EspeleoWorld
Cau de la Guilla
كهف بطول 182 م في Cingles de Bertí (Moianès)، به ممرات ضيقة على شقوق N-S و E-O، استُكشف في 27 يوليو 1897 بواسطة Norbert Font i Sagué و Francesc و Anton Maspons و Pere Pagès.
Sant Quirze Safaja · Moianès
الطول: 182 m · العمق: 7 m
السجل المحدّث
https://espeleoworld.com/ar/c/cau-de-la-guilla
قد تتغير المعلومات. تحقق دائمًا من الإحداثيات والوصول والطقس وظروف الكهف قبل الانطلاق.
كهف بطول 182 م في Cingles de Bertí (Moianès)، به ممرات ضيقة على شقوق N-S و E-O، استُكشف في 27 يوليو 1897 بواسطة Norbert Font i Sagué و Francesc و Anton Maspons و Pere Pagès.
الطبوغرافيا
Espeleoindex · CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ · الصورة © لمؤلفها.
الصور
Espeleoindex · CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ · الصورة © لمؤلفها.
الوصف
الشكل
يتكون من سلسلة من الممرات الضيقة، جميعها مفتوحة على أنظمة شقوق ذات اتجاه سائد N-S و E-O، بمقطع عرضي متوسط يبلغ 3,7 متر ارتفاعاً و 0,7 متر عرضاً، باستثناء القطاع الأول حيث يصل الارتفاع إلى 1,7 متر فقط. في الجزء الأخير من التجويف، تزداد الأبعاد بشكل ملحوظ بسبب عملية كيميائية-فتاتية ناتجة عن التحام شقين يمسان فاصل طبقي.
تفاصيل أخرى
خلال كامل مسار التجويف يمكن ملاحظة المظهر المغبر للممرات، الناتج عن إزالة الكلس من الحجر الجيري الرملي الذي يقع فيه.
التاريخ
استُكشف للمرة الأولى في 27 يوليو 1897 بواسطة Norbert Font i Sagué و Francesc و Anton Maspons و Pere Pagès، خلال حملة أولى للاستكشاف الاستغوار في Vallès Oriental، قبل أشهر قليلة من النزول التاريخي إلى avenc de Can Sadurní.
منذ سنوات عديدة هو كهف كثير الزيارة، ربما أكثر من قبل المتنزهين والفضوليين منه من قبل علماء الاستغوار.
على الرغم من كونه تجويفاً معروفاً جيداً منذ سنوات عديدة، فإن أول طبوغرافيا معروفة لم تُنجز حتى عام 1967 (SIE-CEA). الطبوغرافيا الأحدث (GEB، 2009) تقلل بـ 28 م المسار الممنوح منذ سنوات البالغ 210 م.
تعليقات المستخدمين (0)
لا توجد تعليقات بعد.
كن أول من يشارك تجربته!
الاستكشافات المسجلة (0)
لا توجد استكشافات مسجلة بعد.
سجل زيارتك لهذا الكهف!
المراجع
- Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1980).- Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol. 6): el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l'Osona, el Vallès Oriental i el Maresme: 290 pp. Ed. Políglota. Barcelona.
- Font i Sagué, Norbert (1898).- Excursió espeleològica a la Bancó, les Barbotes i Cingles de Bertí” Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (41): 165-168; (42): 184-186; (43): 194-205. Barcelona.
- González, Rosa (1967).- “La cueva del Cau de la Guilla” EspeleoSie (1): 12-14. SIE – Centre Excursionista Àliga. Barcelona.
- Pallarès; Joan (1972).- “Contribución al conocimiento espeleológico de la cueva del Cau de la Guilla” Información espeleolológica de la SECES (2): 15-23. SECES del Centre Excursionista de Sabadell.
- Vicente, S.; Salvadó, M.; Abad, J. (1976).- “La Cova de l'Endal. Gallifa (Barcelona)”. Excursionisme (19): 17-19. Unió Excursionista de Catalunya. (En aquest article apareix una topografia del Cau de la Guilla, sense gairebé cap més referència)
- Coordenades i fotografies “JNC” (2015) facilitades per Jordi Navarro (Centre Excursionista de Castellar del Vallès).
- Topografia 2009 extreta del web: geb.cat (del Grup d'Espeleologia de Badalona). Apunt del 4-5-2013. Dades: Enric Porcel (GEB)
الكهوف القريبة
المصدر: Espeleoindex (espeleoindex.com)، مع تعديلات. CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/




